Política i societat

  Una de les característiques dels governants -de qualsevol nivell-, és aigualir les seves promeses. Prometre habitatge a dojo és sinònim de grans portades els mitjans de comunicació. Com les Administracions  no volen fer habitatges de protecció oficial, recorren al joc dels números. Un 30% era la promesa, ben mirat una xifra ridícula, amb les necessitats actuals. No content amb aquesta dada, ara, el propi Ajuntament, rebaixa encara més les expectatives, per les rehabilitacions d'habitatge passa de 600 m2 a 1500m2, un salt enorme, i tot plegat sembla que dels 4000 edificis que podien transformar-se en habitatge protegit, gràcies a aquest tripijocs passen a 1350. I a més " d'aquests, caldria veure quants compleixen la resta de requisits necessaris perquè la reserva del 30% els impacti ." (Ara.cat, 11/6/25) Cal constatar un fet innegable, no hi ha voluntat de resoldre el problema de l'habitatge. Hi ha masses interessos en joc, i masses traves burocràtiques. I per ac...

  Noticies com aquestes son un recordatori del món on vivim. Un món ple de mil milionaris fatxendes en la cúspide del poder que pel que sembla rés més volen més diners i poder. I l'altre extrem, Juan, un sense sostre, que no sempre va malviure així. Històries dramàtiques, on un combinació de causes porten a la marginalitat més absoluta. I mentre això passa a Barcelona: " L'esperança de vida del col·lectiu de persones sense llar és trenta anys inferior que la de la ciutat de Barcelona. En l'última dècada, mig miler de sensellar han mort als carrers de Barcelona ." Potser va sent hora que des de l'Alcaldia de la ciutat més xic del món, és dediqui a cuidar els seu ciutadans més vulnerables. No pot ser tant difícil!

  Noticies com aquesta et deixa amb cara d’imbècil, perquè l’excusa donada per Junts és tant pintoresca i fora assenyada  que no cal insistir-hi massa.  Arguments (sic) de Junts: " En primer lloc, no és viable substituir un govern en minoria per un altre govern en minoria, perquè hi ha el risc que la ciutadania cregui que es tracta d’un simple canvi de cadires", "En segon lloc, una moció de censura incrementaria el risc que l’alcaldessa augmenti el victimisme", En tercer lloc, "l’alternativa que sorgeixi ha de ser forta, amb un gran suport popular i ha de ser fruit, per tant, de la voluntat majoritària dels ripollesos ". (Ara.cat, 18/2/25) De fet, Junt per Catalunya és per dir-ho així el cara amable de l’Aliança Catalana. Son vulguin o no, cares d’una mateixa moneda. Junt vol perfil propi, però aquest perfil el te Silvia Orriols. Puigdemont dona oxigen a Aliança, què vagi amb compte de no quedar-se ells, sense oxigen, perquè pel que és veu, una aliança ent...

Generalitat i Ajuntament, ambdós del PSC-PSOE volen unir forçes per omplir de pisos socials Barcelona. Aquest 637 pisos social encara s'han de fer, però la propaganda sempre va més de presa que la realitat. De moment un titular. Sembla poca cosa això del 637, hi havia la voluntat de fer 1700, però la falta d'acord amb els pressupostos, i el canvi de govern ha fet què aquests objectius quedessin en paper mullat. Ara el el Govern i l'Ajuntament volen reactivar-ho. No sembla que l'Administració estigui massa compromesa pel objectiu de l'habitatge que s'ha convertit en el principal problema de la nostre societat. No val dir que 10.000 pisos turístics arreglaran el problema, perquè aquests pisos tenen propietaris i no els expliquis històries edificants sobre la necessitat d'omplir el que les Administració no s'han preocupant durant l'última dècada.      

  "Albert Batlle, ha assegurat en una entrevista a l'ACN que les càmeres de la zona de baixes emissions de la ciutat, que controla la Guàrdia Urbana, van captar el vehicle amb el qual va fugir Puigdemont. Haurien pogut avisar els Mossos? "Si hipotèticament se’ns hagués fet algun requeriment de col·laboració, per descomptat que l’hauríem atès", ha recalcat." (Ara.cat, 17/8/24).  Sorprenents declaracions d'Albert Batlle, entusiasta de la teoria de les finestres trencats. Però ací, fa unes declaracions estrambòtiques, perquè si tothom volia atrapar el fugitiu més mediàtic d'Espanya, com és que ell, home d'ordre, no va fer res? Hi ha una expressió que pot conduir a interpretacions conspiranoides . Dius el text: "  càmeres de la zona de baixes emissions de la ciutat", sembla com si aquestes càmeres poguessin captar en exclusiva a Puigdemont. Però, potser va canviar de cotxe, això ho veiem a totes les pel·lícules, així, pots veure un cotxe, però ...

  Sorprèn i fastigueja noticies que donen una idea de les diferents maneres de tractar assumpte relacionats, on sempre hi ha nom i cognoms, quan son persones vulnerables  i d'altres que els anomenen líder, a falta de dir el seu nom i cognom; d'un entramat d'empreses de pisos turístics, en concret 70. A Badalona, el proper divendres hi haurà desnonament, malgrat que els inquilins, d'un edifici infecta, paguen al propietari o el que fa el cobrament, en metàl·lic, famílies  nacionalitzades espanyoles, però que el seu Alcalde, el Sr. Albiol, els titil·la de "ocupes". Vuit famílies vulnerables, és a dir, pobres de solemnitat, aniran al carrer, sense cap possibilitat de trobar allotjament. I l'altra cantó, no hi ha nom, per què no hi ha nom  i cognom del cervell d'empreses que feien servir els pisos per el turisme, malgrat no tenir llicències per fer-ho? Uns tenen la cara de la pobresa, l'altra és un  anònim empresari que s'ha omplert les...