Una de les característiques dels governants -de qualsevol nivell-, és aigualir les seves promeses. Prometre habitatge a dojo és sinònim de grans portades els mitjans de comunicació. Com les Administracions no volen fer habitatges de protecció oficial, recorren al joc dels números. Un 30% era la promesa, ben mirat una xifra ridícula, amb les necessitats actuals. No content amb aquesta dada, ara, el propi Ajuntament, rebaixa encara més les expectatives, per les rehabilitacions d'habitatge passa de 600 m2 a 1500m2, un salt enorme, i tot plegat sembla que dels 4000 edificis que podien transformar-se en habitatge protegit, gràcies a aquest tripijocs passen a 1350. I a més "d'aquests, caldria veure quants compleixen la resta de requisits necessaris perquè la reserva del 30% els impacti." (Ara.cat, 11/6/25)
Cal constatar un fet innegable, no hi ha voluntat de resoldre el problema de l'habitatge. Hi ha masses interessos en joc, i masses traves burocràtiques. I per acabar-ho d'arreglar, no hi ha terrenys dins d'on voldríem viure. Cal desplaçar-se cap a la perifèria, però allà tampoc hi ha massa res a fer. El preu del habitatge puja, els salaris estancats i el futur incert, son raons de pes per no fer-ne massa cas dels cants de sirena de les Autoritats que això si, seguiran prometen l'impossible.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada