Política i societat

  Una de les característiques dels governants -de qualsevol nivell-, és aigualir les seves promeses. Prometre habitatge a dojo és sinònim de grans portades els mitjans de comunicació. Com les Administracions  no volen fer habitatges de protecció oficial, recorren al joc dels números. Un 30% era la promesa, ben mirat una xifra ridícula, amb les necessitats actuals. No content amb aquesta dada, ara, el propi Ajuntament, rebaixa encara més les expectatives, per les rehabilitacions d'habitatge passa de 600 m2 a 1500m2, un salt enorme, i tot plegat sembla que dels 4000 edificis que podien transformar-se en habitatge protegit, gràcies a aquest tripijocs passen a 1350. I a més " d'aquests, caldria veure quants compleixen la resta de requisits necessaris perquè la reserva del 30% els impacti ." (Ara.cat, 11/6/25) Cal constatar un fet innegable, no hi ha voluntat de resoldre el problema de l'habitatge. Hi ha masses interessos en joc, i masses traves burocràtiques. I per ac...

  Demagògia pura “A Catalunya la decisió final sobre si un pres encara és perillós la pren un equip professional. La Junta de Tractament, formada per juristes, psicòlegs, educadors i treballadors socials, entre d'altres, és qui té l'última paraula i qui decideix si un reclús pot començar a tenir més llibertat i, per exemple, treballar a la cuina d'un centre penitenciari. Des de l'any 2009, però, aquests professionals, abans de prendre una decisió tan complicada, fan servir el RisCanvi, una eina creada per un equip d'investigadors de la Universitat de Barcelona que funciona a partir d'algoritmes i que ajuda a preveure quin risc té cada intern de reincidir. L'assassinat dimecres passat d'una cuinera del centre penitenciari Mas d'Enric comès per un reclús que treballava amb ella ha obert el debat sobre com s'atorguen els permisos dels presos i ha posat en evidència que alguna cosa va fallar.” (Ara.cat, 18/3/24) Si el que va fallar va ser un algoritm...