Passa al contingut principal

Pols a la racionalitat (A propòsit de la Núria)

 


Demagògia pura

“A Catalunya la decisió final sobre si un pres encara és perillós la pren un equip professional. La Junta de Tractament, formada per juristes, psicòlegs, educadors i treballadors socials, entre d'altres, és qui té l'última paraula i qui decideix si un reclús pot començar a tenir més llibertat i, per exemple, treballar a la cuina d'un centre penitenciari. Des de l'any 2009, però, aquests professionals, abans de prendre una decisió tan complicada, fan servir el RisCanvi, una eina creada per un equip d'investigadors de la Universitat de Barcelona que funciona a partir d'algoritmes i que ajuda a preveure quin risc té cada intern de reincidir. L'assassinat dimecres passat d'una cuinera del centre penitenciari Mas d'Enric comès per un reclús que treballava amb ella ha obert el debat sobre com s'atorguen els permisos dels presos i ha posat en evidència que alguna cosa va fallar.” (Ara.cat, 18/3/24)

Si el que va fallar va ser un algoritme RisCanvi, llavors, vol dir que la conducta del essers humans, sempre te allò de incertesa, de imprevisibilitat. Si el sistema penitenciari te com objectiu, la rehabilitació, aquesta te el suport del algoritme.

”L’escala RisCanvi-Screening és una escala de cribratge que permet discriminar els subjectes de baix risc dels que són d’alt risc. 

Consta de 10 ítems i, de la mateixa manera que l’escala RisCanvi-Completa, prediu 44 l’aparició de 4 conductes criteri: Reincidència violenta: reingrés penitenciari per un delicte violent realitzat en la comunitat, que l’intern pot haver comés després de complir la condemna, durant un permís de sortida o en qualsevol altra situació de l’intern abans d’obtenir la llibertat definitiva. Exclou les conductes violentes dins el centre penitenciari. Violència autodirigida: suïcidi consumat, intent de suïcidi o autolesions lleus i greus al centre penitenciari o durant el compliment de la condemna. Violència intrainstitucional: conductes violentes o agressions lleus i greus sobre interns o funcionaris dins la institució penitenciària. Trencament de condemna: no retorn d’un permís (ordinari, de cap de setmana o extraordinari) o d’una sortida programada. Evasió o fugida del centre. Trencament de la confiança i de normes o regles de conducta. 

L’escala RisCanvi-Completa està formada per 43 ítems que tenen en compte els factors següents: criminals, personals i biogràfics, socials i familiars, clínics i de personalitat*.” 


La mort violenta de la Núria, no ha transcendit el seu cognom, expressa la dificultat de preveure un comportament violent, d’algú -en aquell moment- no dona el perfil de perillós. Tothom s’equivoca. I aquesta equivocació ha tingut una conseqüència molt tràgica. Però d’aquest fet, no podem trinxar el que s’ha està fent a les presons. Les protestes poden ser molt legitimes, però la racionalitat s’ha de imposar els cants demagògic que apareixen contra les institucions. Una mort en quaranta anys d’una treballadora de presons, dona un perfil que no es compadeix amb l’agror i desqualificacions dels sindicats. Què hi ha violències solapades o físiques en les presons? Sembla d’allò més lògic. No estan de vacances, tenen privació de llibertat, però la resta de drets segueix vigents, potser algú s’oblida d’això. Afortunadament, no estem els EEUU, on la idea de rehabilitació no existeix i si un sistema desproporcionadament punitiu que abandona els individus -majoritàriament minories racialitzades**-, a llargs anys de presó, sense cap possibilitat de rehabilitació.


(https://repositori.justicia.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.14226/598/model_rehabilitacio_presons_catalanes.pdf#page=35)

** Loïc Wacquant. Castigar els pobres. El nou govern de la inseguretat  social. Traducció Lourdes Bigorra. Edicions de 1984. Barcelona, 2006.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala astrugància.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte.

Estampes de Setmana Santa

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs.