“A Catalunya la decisió final sobre si un pres encara és perillós la pren un equip professional. La Junta de Tractament, formada per juristes, psicòlegs, educadors i treballadors socials, entre d'altres, és qui té l'última paraula i qui decideix si un reclús pot començar a tenir més llibertat i, per exemple, treballar a la cuina d'un centre penitenciari. Des de l'any 2009, però, aquests professionals, abans de prendre una decisió tan complicada, fan servir el RisCanvi, una eina creada per un equip d'investigadors de la Universitat de Barcelona que funciona a partir d'algoritmes i que ajuda a preveure quin risc té cada intern de reincidir. L'assassinat dimecres passat d'una cuinera del centre penitenciari Mas d'Enric comès per un reclús que treballava amb ella ha obert el debat sobre com s'atorguen els permisos dels presos i ha posat en evidència que alguna cosa va fallar.” (Ara.cat, 18/3/24)
Si el que va fallar va ser un algoritme RisCanvi, llavors, vol dir que la conducta del essers humans, sempre te allò de incertesa, de imprevisibilitat. Si el sistema penitenciari te com objectiu, la rehabilitació, aquesta te el suport del algoritme.
”L’escala RisCanvi-Screening és una escala de cribratge que permet discriminar els subjectes de baix risc dels que són d’alt risc.
Consta de 10 ítems i, de la mateixa manera que l’escala RisCanvi-Completa, prediu 44 l’aparició de 4 conductes criteri: Reincidència violenta: reingrés penitenciari per un delicte violent realitzat en la comunitat, que l’intern pot haver comés després de complir la condemna, durant un permís de sortida o en qualsevol altra situació de l’intern abans d’obtenir la llibertat definitiva. Exclou les conductes violentes dins el centre penitenciari. Violència autodirigida: suïcidi consumat, intent de suïcidi o autolesions lleus i greus al centre penitenciari o durant el compliment de la condemna. Violència intrainstitucional: conductes violentes o agressions lleus i greus sobre interns o funcionaris dins la institució penitenciària. Trencament de condemna: no retorn d’un permís (ordinari, de cap de setmana o extraordinari) o d’una sortida programada. Evasió o fugida del centre. Trencament de la confiança i de normes o regles de conducta.
L’escala RisCanvi-Completa està formada per 43 ítems que tenen en compte els factors següents: criminals, personals i biogràfics, socials i familiars, clínics i de personalitat*.”
La mort violenta de la Núria, no ha transcendit el seu cognom, expressa la dificultat de preveure un comportament violent, d’algú -en aquell moment- no dona el perfil de perillós. Tothom s’equivoca. I aquesta equivocació ha tingut una conseqüència molt tràgica. Però d’aquest fet, no podem trinxar el que s’ha està fent a les presons. Les protestes poden ser molt legitimes, però la racionalitat s’ha de imposar els cants demagògic que apareixen contra les institucions. Una mort en quaranta anys d’una treballadora de presons, dona un perfil que no es compadeix amb l’agror i desqualificacions dels sindicats. Què hi ha violències solapades o físiques en les presons? Sembla d’allò més lògic. No estan de vacances, tenen privació de llibertat, però la resta de drets segueix vigents, potser algú s’oblida d’això. Afortunadament, no estem els EEUU, on la idea de rehabilitació no existeix i si un sistema desproporcionadament punitiu que abandona els individus -majoritàriament minories racialitzades**-, a llargs anys de presó, sense cap possibilitat de rehabilitació.
** Loïc Wacquant. Castigar els pobres. El nou govern de la inseguretat social. Traducció Lourdes Bigorra. Edicions de 1984. Barcelona, 2006.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada