Passa al contingut principal

Pols a la racionalitat (A propòsit de la Núria)

 


Demagògia pura

“A Catalunya la decisió final sobre si un pres encara és perillós la pren un equip professional. La Junta de Tractament, formada per juristes, psicòlegs, educadors i treballadors socials, entre d'altres, és qui té l'última paraula i qui decideix si un reclús pot començar a tenir més llibertat i, per exemple, treballar a la cuina d'un centre penitenciari. Des de l'any 2009, però, aquests professionals, abans de prendre una decisió tan complicada, fan servir el RisCanvi, una eina creada per un equip d'investigadors de la Universitat de Barcelona que funciona a partir d'algoritmes i que ajuda a preveure quin risc té cada intern de reincidir. L'assassinat dimecres passat d'una cuinera del centre penitenciari Mas d'Enric comès per un reclús que treballava amb ella ha obert el debat sobre com s'atorguen els permisos dels presos i ha posat en evidència que alguna cosa va fallar.” (Ara.cat, 18/3/24)

Si el que va fallar va ser un algoritme RisCanvi, llavors, vol dir que la conducta del essers humans, sempre te allò de incertesa, de imprevisibilitat. Si el sistema penitenciari te com objectiu, la rehabilitació, aquesta te el suport del algoritme.

”L’escala RisCanvi-Screening és una escala de cribratge que permet discriminar els subjectes de baix risc dels que són d’alt risc. 

Consta de 10 ítems i, de la mateixa manera que l’escala RisCanvi-Completa, prediu 44 l’aparició de 4 conductes criteri: Reincidència violenta: reingrés penitenciari per un delicte violent realitzat en la comunitat, que l’intern pot haver comés després de complir la condemna, durant un permís de sortida o en qualsevol altra situació de l’intern abans d’obtenir la llibertat definitiva. Exclou les conductes violentes dins el centre penitenciari. Violència autodirigida: suïcidi consumat, intent de suïcidi o autolesions lleus i greus al centre penitenciari o durant el compliment de la condemna. Violència intrainstitucional: conductes violentes o agressions lleus i greus sobre interns o funcionaris dins la institució penitenciària. Trencament de condemna: no retorn d’un permís (ordinari, de cap de setmana o extraordinari) o d’una sortida programada. Evasió o fugida del centre. Trencament de la confiança i de normes o regles de conducta. 

L’escala RisCanvi-Completa està formada per 43 ítems que tenen en compte els factors següents: criminals, personals i biogràfics, socials i familiars, clínics i de personalitat*.” 


La mort violenta de la Núria, no ha transcendit el seu cognom, expressa la dificultat de preveure un comportament violent, d’algú -en aquell moment- no dona el perfil de perillós. Tothom s’equivoca. I aquesta equivocació ha tingut una conseqüència molt tràgica. Però d’aquest fet, no podem trinxar el que s’ha està fent a les presons. Les protestes poden ser molt legitimes, però la racionalitat s’ha de imposar els cants demagògic que apareixen contra les institucions. Una mort en quaranta anys d’una treballadora de presons, dona un perfil que no es compadeix amb l’agror i desqualificacions dels sindicats. Què hi ha violències solapades o físiques en les presons? Sembla d’allò més lògic. No estan de vacances, tenen privació de llibertat, però la resta de drets segueix vigents, potser algú s’oblida d’això. Afortunadament, no estem els EEUU, on la idea de rehabilitació no existeix i si un sistema desproporcionadament punitiu que abandona els individus -majoritàriament minories racialitzades**-, a llargs anys de presó, sense cap possibilitat de rehabilitació.


(https://repositori.justicia.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.14226/598/model_rehabilitacio_presons_catalanes.pdf#page=35)

** Loïc Wacquant. Castigar els pobres. El nou govern de la inseguretat  social. Traducció Lourdes Bigorra. Edicions de 1984. Barcelona, 2006.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...