Salta al contingut principal

Pols a la racionalitat (A propòsit de la Núria)

 


Demagògia pura

“A Catalunya la decisió final sobre si un pres encara és perillós la pren un equip professional. La Junta de Tractament, formada per juristes, psicòlegs, educadors i treballadors socials, entre d'altres, és qui té l'última paraula i qui decideix si un reclús pot començar a tenir més llibertat i, per exemple, treballar a la cuina d'un centre penitenciari. Des de l'any 2009, però, aquests professionals, abans de prendre una decisió tan complicada, fan servir el RisCanvi, una eina creada per un equip d'investigadors de la Universitat de Barcelona que funciona a partir d'algoritmes i que ajuda a preveure quin risc té cada intern de reincidir. L'assassinat dimecres passat d'una cuinera del centre penitenciari Mas d'Enric comès per un reclús que treballava amb ella ha obert el debat sobre com s'atorguen els permisos dels presos i ha posat en evidència que alguna cosa va fallar.” (Ara.cat, 18/3/24)

Si el que va fallar va ser un algoritme RisCanvi, llavors, vol dir que la conducta del essers humans, sempre te allò de incertesa, de imprevisibilitat. Si el sistema penitenciari te com objectiu, la rehabilitació, aquesta te el suport del algoritme.

”L’escala RisCanvi-Screening és una escala de cribratge que permet discriminar els subjectes de baix risc dels que són d’alt risc. 

Consta de 10 ítems i, de la mateixa manera que l’escala RisCanvi-Completa, prediu 44 l’aparició de 4 conductes criteri: Reincidència violenta: reingrés penitenciari per un delicte violent realitzat en la comunitat, que l’intern pot haver comés després de complir la condemna, durant un permís de sortida o en qualsevol altra situació de l’intern abans d’obtenir la llibertat definitiva. Exclou les conductes violentes dins el centre penitenciari. Violència autodirigida: suïcidi consumat, intent de suïcidi o autolesions lleus i greus al centre penitenciari o durant el compliment de la condemna. Violència intrainstitucional: conductes violentes o agressions lleus i greus sobre interns o funcionaris dins la institució penitenciària. Trencament de condemna: no retorn d’un permís (ordinari, de cap de setmana o extraordinari) o d’una sortida programada. Evasió o fugida del centre. Trencament de la confiança i de normes o regles de conducta. 

L’escala RisCanvi-Completa està formada per 43 ítems que tenen en compte els factors següents: criminals, personals i biogràfics, socials i familiars, clínics i de personalitat*.” 


La mort violenta de la Núria, no ha transcendit el seu cognom, expressa la dificultat de preveure un comportament violent, d’algú -en aquell moment- no dona el perfil de perillós. Tothom s’equivoca. I aquesta equivocació ha tingut una conseqüència molt tràgica. Però d’aquest fet, no podem trinxar el que s’ha està fent a les presons. Les protestes poden ser molt legitimes, però la racionalitat s’ha de imposar els cants demagògic que apareixen contra les institucions. Una mort en quaranta anys d’una treballadora de presons, dona un perfil que no es compadeix amb l’agror i desqualificacions dels sindicats. Què hi ha violències solapades o físiques en les presons? Sembla d’allò més lògic. No estan de vacances, tenen privació de llibertat, però la resta de drets segueix vigents, potser algú s’oblida d’això. Afortunadament, no estem els EEUU, on la idea de rehabilitació no existeix i si un sistema desproporcionadament punitiu que abandona els individus -majoritàriament minories racialitzades**-, a llargs anys de presó, sense cap possibilitat de rehabilitació.


* (https://repositori.justicia.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.14226/598/model_rehabilitacio_presons_catalanes.pdf#page=35)

** Loïc Wacquant. Castigar els pobres. El nou govern de la inseguretat  social. Traducció Lourdes Bigorra. Edicions de 1984. Barcelona, 2006.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.