Política i societat

  Manifestació de sindicats i estudiants per Palestina, a Barcelona i altre ciutats, per exemple, Terrassa. A la plaça de l'Ajuntament, hi havia molt cosa gent. Un dia feiner no sembla una bona idea. Vaga d'estudiant, un dia de festa per la cara. Hi haurà d'altres que han anat. Les manifestacions, i Catalunya té molta experiència, pot aplegar més d'un milió de persones, però no hi ha cap conseqüència, de fet, ni la premsa recull la seva existència. Llavors, una manifestació per Palestina, quin sentit té? El sindicats potser podrien reivindicar, millores salarials, treball de qualitat, millors serveis, Renfe inclosa, habitatge, etc. Totes aquests manifestacions, arriben tard, perquè la destrucció de Gaza, és total. Què es vol reivindicar? Espanya com la resta de la UE no compte res en absolut. Del antisemitisme de la extrema dreta tradicional, s'ha passat a la defensa absoluta de Israel i l'extermini de palestins. Un món al inrevés. L'esquerra i ultraesquerra...

  Hi ha empreses que no calen. I aquesta és una d'elles. Que els sindicats donin suport a aquesta empresa -no és l'única-, demostra fins a quin punt estan desesperats per sortir a qualsevol fotografia. Pel que sembla Illa s'apunta a tot, bo i dolent. Exactament, que fa Glovo? Porta el que la gent, cada vegada més mandrosa, demana per no sortir de casa. Una feina gens glamurosa, els veig a tots ells, amb unes bicicletes  molt d'elles atrotinades, tots ells esperant que els truquin per posar-se en marxa.  Les xifres que dona l'Ara*, impressionen, perquè això vol dir que reialment, la gent s'ha tornat molt senyoret. Tots els "treballadors" que he vist, son de fora, almenys tots els que veig, també he vist alguna noia, però és l'excepció. Tots tenen un aspecte abatut i trist. No deu ser fàcil estar lluny de casa. Ara, diuen, tots els treballadors a partir del juliol tindran un contracte laboral! Això volia dir que tot era amb contracte per obre o quals...

  Demagògia pura “A Catalunya la decisió final sobre si un pres encara és perillós la pren un equip professional. La Junta de Tractament, formada per juristes, psicòlegs, educadors i treballadors socials, entre d'altres, és qui té l'última paraula i qui decideix si un reclús pot començar a tenir més llibertat i, per exemple, treballar a la cuina d'un centre penitenciari. Des de l'any 2009, però, aquests professionals, abans de prendre una decisió tan complicada, fan servir el RisCanvi, una eina creada per un equip d'investigadors de la Universitat de Barcelona que funciona a partir d'algoritmes i que ajuda a preveure quin risc té cada intern de reincidir. L'assassinat dimecres passat d'una cuinera del centre penitenciari Mas d'Enric comès per un reclús que treballava amb ella ha obert el debat sobre com s'atorguen els permisos dels presos i ha posat en evidència que alguna cosa va fallar.” (Ara.cat, 18/3/24) Si el que va fallar va ser un algoritm...