Noticies com aquestes son un recordatori del món on vivim. Un món ple de mil milionaris fatxendes en la cúspide del poder que pel que sembla rés més volen més diners i poder. I l'altre extrem, Juan, un sense sostre, que no sempre va malviure així. Històries dramàtiques, on un combinació de causes porten a la marginalitat més absoluta. I mentre això passa a Barcelona: "L'esperança de vida del col·lectiu de persones sense llar és trenta anys inferior que la de la ciutat de Barcelona. En l'última dècada, mig miler de sensellar han mort als carrers de Barcelona." Potser va sent hora que des de l'Alcaldia de la ciutat més xic del món, és dediqui a cuidar els seu ciutadans més vulnerables. No pot ser tant difícil!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada