Política i societat

  Sembla que  l'arquebisbat de Barcelona no li agrada el cartell de la Mercè perquè    " utilitzi de manera irreverent diferents formes religioses amb la intenció de ridiculitzar la imatge de la Mare de Déu ". Ja saben com era la Mare de Déus? No deixa de ser recurrent el sentir-se ridiculitzats, però quan hi ha casos de pederàstia, el arquebisbat és queda mut, llavors no defensa a les víctimes. El Cartell, expressa alegria, però sembla que l'arquebisbat de Barcelona, voldria que tothom estigués resant el rosari. No tenen res millor per fer? PD: Què espera la caterva d' Abogados Cristianos (sic) a presentar-se per la querella de rigor?

  Vivim en un món on tot és transforma en icònic. La dita que diu: " Una imatge val més que mil paraules", és la manera mandrosa que avui mana, res de mil paraules, cansa, sembla que tothom tingui problemes de deficiència d'atenció. Per això, el Grec* ha escollit una iconografia molt dubtosa. És cert que hi ha una justificació, feta amb paraules!  Qui va aquests espectacles? Anava a dir els de sempre. No ha de ser gens fàcil, fer una programació equilibrada. Segur que hi ha espectacles molt dignes, però també hi ha aixecades de camisa. Per descomptat, els Venus i Saturn, segurament no vindran, els cau massa lluny. 

  L'única resposta decent davant de la fatxenderia d'Ayuso  

  Barcelona i el seu Alcalde no vol -ningú vol- tindrà pobres pel carrer. Per això fa fora un assentament a Vallcarca. Pel que sembla hi havia disset persones , dos dels quals eren menors. Causa del desallotjament: " risc imminent per a les persones que hi viuen", segons els bombers. Quina mena de risc és aquest? Des de l'Ajuntament s'ha personat " un únic treballador del Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) per atendre les persones desallotjades". Què han ofert com alternativa al desallotjament ? La resposta: " passar dues nits al centre del CUESB". Fantàstic ! La excusa pietosa de tot plegat és un conte de la lletera:  " tirar endavant el pla urbanístic de transformació de Vallcarca aprovat el 2002, fa més de 20 anys.* "  En aquest pla fantasmal és prometien habitatge, una part dedicat a habitatge protegit. Per descomptat, cap d'aquests habitatges anirà els desallotjats, per no complir els requisits de l...

  Noticies com aquestes son un recordatori del món on vivim. Un món ple de mil milionaris fatxendes en la cúspide del poder que pel que sembla rés més volen més diners i poder. I l'altre extrem, Juan, un sense sostre, que no sempre va malviure així. Històries dramàtiques, on un combinació de causes porten a la marginalitat més absoluta. I mentre això passa a Barcelona: " L'esperança de vida del col·lectiu de persones sense llar és trenta anys inferior que la de la ciutat de Barcelona. En l'última dècada, mig miler de sensellar han mort als carrers de Barcelona ." Potser va sent hora que des de l'Alcaldia de la ciutat més xic del món, és dediqui a cuidar els seu ciutadans més vulnerables. No pot ser tant difícil!

 

  Ara.cat El rei, Felip VI vol anar a veure les regates de la Copa Amèrica. Com  ell està a Madrid, agafa l’avió, aterra al Prat i des d’allà amb helicòpter s’han va al portaavions, Juan Carles I,  hi veure la regata des de unes pantalles! Diners públics per afers privats, un clàssic d’aquesta monarquia! Si era per pantalles, podia haver mirat per tv o connexió en directa, no calia fer tant esforç. Illa acompanyava al rei amb la felicitat dibuixada a la cara. Sembla que hi ha sintonia entre  el rei i el nou inquilí de la Generalitat. Al Tribunal de Comptes no li consta que això sigui malversació de diners públics. 

  Les vinyetes  d'en Ferreres son un exemple magnífic de la compatibilitat  de l'humor i la crítica aguda. Sobta que a Barcelona i per extensió la UE ningú vol incomodar els assassins instal·lats al govern de Tel Aviv. Com diu avui  David Fernàndez: "(...)  cap representant del G-7 ni de la UE27 va dignar-se a assistir a l’homenatge d’Hiroshima i Nagasaki. No pas per oblit. S’hi van negar activament. La negativa –la negació– va estar motivada per la no invitació, enguany, de l’Estat d’Israel*." 

  A TV3 volen que La Copa Amèrica sigui el nou esport de masses! Uns vaixells fets amb enginyeria aeronàutica, amb materials exclusius, amb patrocinadors globals, amb esportistes d'elit, amb un marc com Barcelona, la fotografia ho diu tot,  però, si tot això és cert, perquè tanta eufòria? La gent normal, no té cap possibilitat en aquest món. Tampoc a la fórmula 1, també ells son una elit exclusiva, potser perquè tothom te cotxe podem imaginar-nos anant amb un fórmula 1. La TV fa el miracle de passar de espectador a fan. Veure regates d'aquesta mena, i ja posats de cap mena, m'interessa, potser hi ha molta gent que li agradi, així que tindrem que suportar dos mesos de llenguatge esportiu amb les regates a Barcelona. Ara cada dia caldrà estar molt atents els vents per veure com els anirà a la regata, una llauna!

El Torrent del Capellà  (Sabadell) 1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

  El drama darrera la porta de casa teva. Això és el que ha passat. Tota la vida vivint en el mateix pis, i de cop, tens una ordre de desnonament. Si fossin okupes llavors el tema es pot allargar molt de temps. Si trucant a la porta i no obres, potser és perquè no et veus en cor d'obrir. Les institucions va fer alguna cosa més que trucar a la porta? La vergonya, o la depressió o ves a saber perquè, han portat a dos veïnes a suïcidar-se. No tenien cap familiar? Estàvem aïllades i soles? Tothom vol treure's les responsabilitats. No hi havia possibilitat d'obrir la porta, com ho devien de fer en el desnonament, amb manament judicial? No puc ni imaginar-me el que ha passat a  aquestes  dues veïnes barcelonines.  

  Sempre tornem a la mateixa pedra a la sabata. L'Ajuntament de Barcelona, com la Generalitat, traslladen la seva falta de compromís per l'habitatge social els propietaris que tenen més d'un habitatge. Segon l'Ajuntament, no hi haurà més llicències per pisos turístics. Segon aquest pensament màgic, els propietaris tindran que oferir aquests habitatges per lloguer i ampliar així un parc immobiliari estressat. Sembla mentida que aquestes alçades de la pel·lícula, tota l'acció de govern sigui transferir la responsabilitat de la falta d'habitatge a aquells que disposen de més habitatges, sigui per herència, per haver comprar en el seu moment un habitatge per fer-ho servir per els fills o simplement, per treure'n rendiment els seus diners. La manca de voluntat política per fer habitatge social de qualitat deuria ser un element per establir criteris per determinar a quins partits polítics li podem donar suport. Ja és hora què les institucions facin alguna cosa més...

Barcelona capital mundial pels turistes que s'ho poden pagar. El pobres gràcies a iniciatives solidaries del Ajuntament progressista de Barcelona, mitjançant el Pla Endreça posa feia els sense llars. Quina estranya manera de fer front al problema de les persones sense sostre. Posen multes a qui no té diners, en un exercici de cinisme extraordinari. En aquest Pla (en Majúscules, si us plau!) no hi ha mesures per crear pisos socials, llocs perquè aquestes persones, sens dubte la baula més dèbil de la societat, puguin viure amb un mínim de dignitat. L'Ajuntament prefereix gastar-se milions en una biblioteca super-guai que al cap poc de ser inaugurada ja requereix reformes estructurals, això si és una pressa de pel. Sembla que l'aparofòbia no és cosa de l'extrema dreta, també a l'esquerra te molts partidaris.   

  Els tractors arriben a Barcelona. Manifestació de la pagesia. Les seves reivindicacions:   "la desburocratit-zació per l'excés de paperassa a què han de fer front els pagesos, l'agilització del pagament de les indemnitzacions, per exemple per la sequera, i mesures que evitin l'entrada de productes de tercers països que pressionen els preus a la baixa fins a vendre per sota del preu de cost, entre altres." (Ara.cat, 7/2/24)  S'ha venut la idea que l'alvocat d'un país exòtic és molt més barat i està a disposició del comprador tot el anys. No han dit en quines mesures, tal com vol la UE, es conreant. Autonomia alimentaria és una bona idea. Un 10% és dedica a la pagesia. Volem globalització, però països tercers, no juguen amb les mateixes regles de joc que els pagesos de la UE. Un dels problemes de la UE és que s'han llençat molts milions d'euros que han anat a propietaris de grans extensions de terra -terratinents-. Campanyes fraudulentes de lli...

  S'imaginen que tinguéssim que viure al carrer, sense cap horitzó de millorar les condicions per canviar de situació? Mentre Barcelona s'omple de llums de Nadal, com si fos El Dorado, mentre la propaganda ens ofega amb la necessitat de comprar coses que no necessiten, hi ha al costat gent que no te res de res. De les 1384 persones que viuen al carrer, molts son de fora, però també de casa nostre, joves i grans, amb problemes de salut física i mental, però el Consistori no vol saber res de tot això, perquè espatlla el seu relat d'un món feliç. Es llançant diners per fer creure que vivim en el millor dels mons possibles, però en canvi costa molt ajudar a aquestes persones que estan fora del sistema i que el sistema no els vol.  Quant pensen arreglar el problema del habitatge a Barcelona com a la resta del país?

  Sorprèn i fastigueja noticies que donen una idea de les diferents maneres de tractar assumpte relacionats, on sempre hi ha nom i cognoms, quan son persones vulnerables  i d'altres que els anomenen líder, a falta de dir el seu nom i cognom; d'un entramat d'empreses de pisos turístics, en concret 70. A Badalona, el proper divendres hi haurà desnonament, malgrat que els inquilins, d'un edifici infecta, paguen al propietari o el que fa el cobrament, en metàl·lic, famílies  nacionalitzades espanyoles, però que el seu Alcalde, el Sr. Albiol, els titil·la de "ocupes". Vuit famílies vulnerables, és a dir, pobres de solemnitat, aniran al carrer, sense cap possibilitat de trobar allotjament. I l'altra cantó, no hi ha nom, per què no hi ha nom  i cognom del cervell d'empreses que feien servir els pisos per el turisme, malgrat no tenir llicències per fer-ho? Uns tenen la cara de la pobresa, l'altra és un  anònim empresari que s'ha omplert les...

  Foment del Treball ho té molt clar, ampliar l'aeroport. El nou projecte passa de 500 a 840 metres passant per l'espai de la Ricarda, un lloc on la vida aquàtica és una quimera. Si la primera vegada no va haver acord, ara amb més del mateix sembla inversemblant que s'aprovi. El problema de base és quina necessitat real hi ha per augmentar els vols des de Barcelona. Què sentit te què a Barcelona arribin 41.639.622 passatgers a l'aeroport al 2022? Al 2019 és va assolir la xifra màxima de 52.688.455. Al 2020, per efecte el Covid-19 la xifra va caure fins els 12.738769. I el 2023 fins al setembre la xifra és de 37.618450*. Encara volem més? Sembla que per Foment encara son pocs passatgers. El problema és que això comporta una alteració dràstica dels habitatges, del preus de lloguers i el encariment dels hotels i de tots els serveis que han de pagar els barcelonins. El beneficis s'ho queden molt pocs i el preu a pagar per la resta de la ciutadania és massa alt. 

Feijóo es deixa fotografiar amb el seu amic de l'ànima Abascal. Aquesta fotografia expressa perquè Feijóo no ha pogut ser investit president. Ara que ja ha passat el seu fracassat intent al Congrés per recollir vots, excepte, els de Vox, poden tranquil·lament tornar a sortir junts. Ho faran aquest diumenge a Barcelona. No volen l'amnistia, ni el separatistes catalans, ni la llengua catalana ni rés de tot allò que els molesta, i els molesta tot. A la fotografia és veu a Abascal molt més satisfet d'ell mateix que a Feijóo. Ànims per el diumenge!    

A la fotografia, és pot veure els manters pendents que la policia no vingui, mentre ells agafant en cordes el seu preuat tresor. Com és pot veure a la fotografia de Lorena Sopena, el material no sembla massa atractiu, però malgrat això  " El tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, afirmava fa una setmana que la seva activitat és "gairebé residual", però ho situa com una de les prioritats del seu govern . (Ara.cat. 2/7/23)    

"Tenia menys cervell que una bandúrria*!" Pactes sense cap sentit, i uns petits polítics fent el que poden fer, política de clavegueres, la seva alçada de mires es proporcional al mal que fan per la democracia. Pactar PSC, Comuns i PP sembla el triangle de Barcelona què res més porta al cim del desprestigi de la política -sembla que Barcelona no pinta res- el cinisme sense cap manies i la sensació que tot si val contra Catalunya. No cal que vingui Vox, amb el PSC i Comuns ja fan la feina. Enhorabona!