Salta al contingut principal

Vallcarca zona zero

 




Barcelona i el seu Alcalde no vol -ningú vol- tindrà pobres pel carrer. Per això fa fora un assentament a Vallcarca. Pel que sembla hi havia disset persones , dos dels quals eren menors. Causa del desallotjament: "risc imminent per a les persones que hi viuen", segons els bombers. Quina mena de risc és aquest? Des de l'Ajuntament s'ha personat "un únic treballador del Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) per atendre les persones desallotjades". Què han ofert com alternativa al desallotjament ? La resposta: "passar dues nits al centre del CUESB". Fantàstic ! La excusa pietosa de tot plegat és un conte de la lletera:  "tirar endavant el pla urbanístic de transformació de Vallcarca aprovat el 2002, fa més de 20 anys.*"  En aquest pla fantasmal és prometien habitatge, una part dedicat a habitatge protegit. Per descomptat, cap d'aquests habitatges anirà els desallotjats, per no complir els requisits de la Llei d'Estrangeria.  Cal tindrà molta barra per exhibir ara la urgència d'un pla mort des de fa més de 23 anys! 


*https://www.ara.cat/societat/barcelona/l-ajuntament-barcelona-desallotja-l-assentament-vallcarca_1_5372486.html






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.