Barcelona capital mundial pels turistes que s'ho poden pagar. El pobres gràcies a iniciatives solidaries del Ajuntament progressista de Barcelona, mitjançant el Pla Endreça posa feia els sense llars. Quina estranya manera de fer front al problema de les persones sense sostre. Posen multes a qui no té diners, en un exercici de cinisme extraordinari. En aquest Pla (en Majúscules, si us plau!) no hi ha mesures per crear pisos socials, llocs perquè aquestes persones, sens dubte la baula més dèbil de la societat, puguin viure amb un mínim de dignitat. L'Ajuntament prefereix gastar-se milions en una biblioteca super-guai que al cap poc de ser inaugurada ja requereix reformes estructurals, això si és una pressa de pel. Sembla que l'aparofòbia no és cosa de l'extrema dreta, també a l'esquerra te molts partidaris.
Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada