Salta al contingut principal

Épater le bourgeois, encara?

 




Vivim en un món on tot és transforma en icònic. La dita que diu: "Una imatge val més que mil paraules", és la manera mandrosa que avui mana, res de mil paraules, cansa, sembla que tothom tingui problemes de deficiència d'atenció. Per això, el Grec* ha escollit una iconografia molt dubtosa. És cert que hi ha una justificació, feta amb paraules! 

Qui va aquests espectacles? Anava a dir els de sempre. No ha de ser gens fàcil, fer una programació equilibrada. Segur que hi ha espectacles molt dignes, però també hi ha aixecades de camisa. Per descomptat, els Venus i Saturn, segurament no vindran, els cau massa lluny. 


*Cartell del Grec 2025

Aquesta és la imatge del festival Grec 2025 que recull la idea de la nova directora ,de fer arribar el festival a tota la ciutat. Creada per CODEA i amb la col·laboració de la compositora Clara Aguilar, la campanya d’aquesta nova edició del GREC fa protagonista el faune, un dels símbols del festival des dels seus inicis. El faune encarna l’esperit de totes les arts que habiten el Grec i pren vida per moure’s per diferents escenaris, reals o imaginaris, connectats per l’energia que batega des de Montjuïc i s’escampa per la ciutat: tot Barcelona és Grec.




Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació