Política i societat

  Barcelona vol biblioteques mastodòntiques. La seva classe dirigent li agrada inaugurar edificis de disseny i pel que sembla amb col·laboració amb el Ministeri de Cultura. Cultura d'aparador, i on 82 milions € sembla que no hi ha cap problema. Això és projecta al costat de l'estació de França. No seria més urgent edificar habitatges, perquè aquest si que és un problema urgent. Sembla que la cultura té prioritat. Cal fer-les tant pomposes? Ja hi ha una biblioteca Juan Marsé, però sembla que li ve curts, no a Marsé, sinó els nostres polítics. Com diria Marsé sobre aquest afer, això son ave ntis*, que ja veurem com acaba. 

  Vivim en un món on tot és transforma en icònic. La dita que diu: " Una imatge val més que mil paraules", és la manera mandrosa que avui mana, res de mil paraules, cansa, sembla que tothom tingui problemes de deficiència d'atenció. Per això, el Grec* ha escollit una iconografia molt dubtosa. És cert que hi ha una justificació, feta amb paraules!  Qui va aquests espectacles? Anava a dir els de sempre. No ha de ser gens fàcil, fer una programació equilibrada. Segur que hi ha espectacles molt dignes, però també hi ha aixecades de camisa. Per descomptat, els Venus i Saturn, segurament no vindran, els cau massa lluny. 

 

 Aquest diumenge, l’Ara, anava carregat d’articles interesants i molt suggerents. Al dietari de Vicenç Villatoro, parla sobre el paper de la negociació i el pacta envers de la lluita armada d’ETA. Planteja que els mètodes eren l’excusa per dissoldre els objectius: la independència. [Este domingo, el Ara, iba cargado de artículos interesantes y muy sugerentes. En el dietario de Vicenç Villatoro, habla sobre el papel de la negociación y el pacto contra la lucha armada de ETA. Plantea que los métodos eran la excusa para disolver los objetivos: la independencia.] Per en Josep Ramoneda, parla amb to dur, sobre culte i cultura, arran del espectacle a la Sagrada Família el 7 d’octubre. Es pregunta si l’Església pot fer el que ha fet, perquè malgrat tot, té encara un poder que mai ha tingut ni sembla que pot tenir la cultura i això s’explica per la connivència del poder amb l’Església. [Para Josep Ramoneda, habla con un tono duro, sobre culto y cultura, a raíz del ...