Passa al contingut principal

Fantasies animades d'avui i de demà!

 




Sempre tornem a la mateixa pedra a la sabata. L'Ajuntament de Barcelona, com la Generalitat, traslladen la seva falta de compromís per l'habitatge social els propietaris que tenen més d'un habitatge. Segon l'Ajuntament, no hi haurà més llicències per pisos turístics. Segon aquest pensament màgic, els propietaris tindran que oferir aquests habitatges per lloguer i ampliar així un parc immobiliari estressat. Sembla mentida que aquestes alçades de la pel·lícula, tota l'acció de govern sigui transferir la responsabilitat de la falta d'habitatge a aquells que disposen de més habitatges, sigui per herència, per haver comprar en el seu moment un habitatge per fer-ho servir per els fills o simplement, per treure'n rendiment els seus diners.


La manca de voluntat política per fer habitatge social de qualitat deuria ser un element per establir criteris per determinar a quins partits polítics li podem donar suport. Ja és hora què les institucions facin alguna cosa més que legislar a la contra. Si puc guanyar amb els pisos turístics -legalment- el que el mercat dona, perquè deuria de deixar-ho si qui te la responsabilitat de fer no fa res?


PD: Potser el Sindicat de Llogateres tindria que pressionar  a les Institucions per fer habitatge social, perquè aquest és el problema de fons, no ho fan i no sembla que vulguin fer-ho.

 

Etiquetes

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

R2 Sud: No viatgis amb maletes quan vagis amb Renfe!

  Festival de despropòsits aquest matí a Rodalies. " La incidència més greu ha sigut a la R2 Sud, en el tram entre Gavà i Bellvitge-Gornal. Una baixada de tensió a la subestació de Bellvitge ha provocat que el tren no pogués circular i s'hagués de quedar parat. Després d'haver estat més d'una hora aturat amb els passatgers a dins, cap a les 9.30 hores Renfe ha hagut de desallotjar el tren –que havia sortit de Vilanova i la Geltrú a les 7.25 hores– i les desenes d'usuaris que hi viatjaven han acabat caminant fins a Bellvitge per les vies, acompanyats pels Bombers de la Generalitat i els Mossos d'Esquadra per garantir la seva seguretat." (Ara.cat, 7/3/25) Paneque: " Hi ha bona predisposició i bona voluntat de Renfe i Adif " (Consellera  de Territori de la Generalitat). Antonio Carmona, director de Rodalies, surt com sempre a apagar el foc, però incomprensiblement, no és capaç de dimitir. A Madrid, hi ha un un ministre de Transports i mobilitat sost...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació