Sempre tornem a la mateixa pedra a la sabata. L'Ajuntament de Barcelona, com la Generalitat, traslladen la seva falta de compromís per l'habitatge social els propietaris que tenen més d'un habitatge. Segon l'Ajuntament, no hi haurà més llicències per pisos turístics. Segon aquest pensament màgic, els propietaris tindran que oferir aquests habitatges per lloguer i ampliar així un parc immobiliari estressat. Sembla mentida que aquestes alçades de la pel·lícula, tota l'acció de govern sigui transferir la responsabilitat de la falta d'habitatge a aquells que disposen de més habitatges, sigui per herència, per haver comprar en el seu moment un habitatge per fer-ho servir per els fills o simplement, per treure'n rendiment els seus diners.
La manca de voluntat política per fer habitatge social de qualitat deuria ser un element per establir criteris per determinar a quins partits polítics li podem donar suport. Ja és hora què les institucions facin alguna cosa més que legislar a la contra. Si puc guanyar amb els pisos turístics -legalment- el que el mercat dona, perquè deuria de deixar-ho si qui te la responsabilitat de fer no fa res?
PD: Potser el Sindicat de Llogateres tindria que pressionar a les Institucions per fer habitatge social, perquè aquest és el problema de fons, no ho fan i no sembla que vulguin fer-ho.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada