Política i societat

  No vull comentar aquesta cataracta de desnonaments a Catalunya. A Catalunya s'ha desnonat a  1453 persones. Parlen de l'habitatge, però si no pagues la quota de la hipoteca et treuen de mala manera de casa teva. El que si volia comentar és la imatge de Marc Rovira. Un cordó policial on pel que sembla hi ha un membre dels Mossos que no dona la talla ! Tots preparats per donar satisfacció al banc. L'Alcalde sembla què la seva màxima preocupació no és rellotger a la família amb quatre fills, això sembla que no es competència seva. Vol ordre i pau. Genial! No veu la violència que suposa que et fotin fora de casa teva. Sembla que el govern de tothom, no  és capaç d'avançar els diners que necessitava aquesta família per pagar el lloguer i tornar-ho quant puguin.  Sembla que aquesta modalitat d'ajuda no és contemplada. Acabat el servei, els membres de la Brimo, aniran a casa seva, també aquest membre del que parlava, satisfets de la feina ben fet.  PD: Ningú li agrad...

  El drama darrera la porta de casa teva. Això és el que ha passat. Tota la vida vivint en el mateix pis, i de cop, tens una ordre de desnonament. Si fossin okupes llavors el tema es pot allargar molt de temps. Si trucant a la porta i no obres, potser és perquè no et veus en cor d'obrir. Les institucions va fer alguna cosa més que trucar a la porta? La vergonya, o la depressió o ves a saber perquè, han portat a dos veïnes a suïcidar-se. No tenien cap familiar? Estàvem aïllades i soles? Tothom vol treure's les responsabilitats. No hi havia possibilitat d'obrir la porta, com ho devien de fer en el desnonament, amb manament judicial? No puc ni imaginar-me el que ha passat a  aquestes  dues veïnes barcelonines.  

  Sempre tornem a la mateixa pedra a la sabata. L'Ajuntament de Barcelona, com la Generalitat, traslladen la seva falta de compromís per l'habitatge social els propietaris que tenen més d'un habitatge. Segon l'Ajuntament, no hi haurà més llicències per pisos turístics. Segon aquest pensament màgic, els propietaris tindran que oferir aquests habitatges per lloguer i ampliar així un parc immobiliari estressat. Sembla mentida que aquestes alçades de la pel·lícula, tota l'acció de govern sigui transferir la responsabilitat de la falta d'habitatge a aquells que disposen de més habitatges, sigui per herència, per haver comprar en el seu moment un habitatge per fer-ho servir per els fills o simplement, per treure'n rendiment els seus diners. La manca de voluntat política per fer habitatge social de qualitat deuria ser un element per establir criteris per determinar a quins partits polítics li podem donar suport. Ja és hora què les institucions facin alguna cosa més...