Salta al contingut principal

Desnonar també és violència institucional

 


No vull comentar aquesta cataracta de desnonaments a Catalunya. A Catalunya s'ha desnonat a  1453 persones. Parlen de l'habitatge, però si no pagues la quota de la hipoteca et treuen de mala manera de casa teva. El que si volia comentar és la imatge de Marc Rovira. Un cordó policial on pel que sembla hi ha un membre dels Mossos que no dona la talla! Tots preparats per donar satisfacció al banc. L'Alcalde sembla què la seva màxima preocupació no és rellotger a la família amb quatre fills, això sembla que no es competència seva. Vol ordre i pau. Genial! No veu la violència que suposa que et fotin fora de casa teva. Sembla que el govern de tothom, no  és capaç d'avançar els diners que necessitava aquesta família per pagar el lloguer i tornar-ho quant puguin.  Sembla que aquesta modalitat d'ajuda no és contemplada. Acabat el servei, els membres de la Brimo, aniran a casa seva, també aquest membre del que parlava, satisfets de la feina ben fet. 


PD: Ningú li agrada la bronca per la bronca, ni cremar contenidors, però si cremen contenidors, segur que surts a la TV, i això per l'Alcalde li dona mala imatge a la seva estimadíssima ciutat.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.