Política i societat

"Més de 400 assentaments De les gairebé 7.000 persones que viuen al carrer , 4.000 es troben a l'àrea metropolitana i 4.300 pernocten al ras, mentre que la resta de persones identificades viuen en 409 assentaments, siguin a l'aire lliure o en edificis ocupats. Una mica més de la meitat (52%) estan sota el seguiment dels serveis socials municipals. Per edats, les dels extrems de la vida són les que tenen menys presència: els menors representen el 2,6% i les persones de més de 66 anys, el 5%. Per gènere, el sensellarisme femení –encara poc analitzat– suposa el 12% del total, tot i que si es posa la lupa en albergs i hostals o en habitacions de relloguer, hi ha més dones." (Ara.cat, 11/12/25)  

  Sempre tornem a la mateixa pedra a la sabata. L'Ajuntament de Barcelona, com la Generalitat, traslladen la seva falta de compromís per l'habitatge social els propietaris que tenen més d'un habitatge. Segon l'Ajuntament, no hi haurà més llicències per pisos turístics. Segon aquest pensament màgic, els propietaris tindran que oferir aquests habitatges per lloguer i ampliar així un parc immobiliari estressat. Sembla mentida que aquestes alçades de la pel·lícula, tota l'acció de govern sigui transferir la responsabilitat de la falta d'habitatge a aquells que disposen de més habitatges, sigui per herència, per haver comprar en el seu moment un habitatge per fer-ho servir per els fills o simplement, per treure'n rendiment els seus diners. La manca de voluntat política per fer habitatge social de qualitat deuria ser un element per establir criteris per determinar a quins partits polítics li podem donar suport. Ja és hora què les institucions facin alguna cosa més...