Passa al contingut principal

La Generalitat vol autodestruir-se



És possible què en temps de pandemia hi hagi un govern –en funcions- que faci el paper i l'espectacle de tirar-se el plats per al cap? Pot haver tal irresponsabilitat junta per part de la coalició que (des)governa Catalunya en hores tràgiques com aquestes? És possible que aquests socis irresponsables, vulguin tornar a governar (junts)? Les eleccions tenen una dificultat afegida, a part de els 155, a qui és pot escollir? Malauradament, la resposta es la CUP, però aquest encara són més irresponsables si estiguessin al govern. Així, què ens queda? Potser per això, tant ERC com Junts per Catalunya fan una performance per fer-la més grossa o potser volen que el PROCICAT  governi la Generalitat. La societat catalana és mereix molt més del què rep d’aquests partits què no tenen cap sentit ni de país, ni d’estat ni rés què s’assembli.


[¿Es posible que en tiempos de pandemia haya un gobierno -en funciones- que haga el papel y el espectáculo de tirarse los trastos a la cabeza? ¿Puede haber tal irresponsabilidad junta por parte de la coalición que (des) gobierna Cataluña en horas trágicas como estas? ¿Es posible que estos socios irresponsables, quieran volver a gobernar (juntos)? Las elecciones tienen una dificultad añadida, aparte de los del 155, ¿a quién se  puede elegir? Desgraciadamente, la respuesta es la CUP, pero estos son aún  más irresponsables si estuvieran en el gobierno. ¿Así, qué nos queda? Quizá por eso, tanto ERC como Junts per Catalunya hacen una performance para hacerla más grande o quizás quieren que el PROCICAT gobierne la Generalitat. La sociedad catalana se merece mucho más de lo que reciben de estos partidos que no tienen ningún sentido ni de país, ni de estado ni nada que se parezca.]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...