Passa al contingut principal

Guirigall al Consell de la República, el cas Comín

 






El Consell de la República, un ens inservible que pel que sembla serveix per arribar a final de mes a Comín. No sé si és un maldestra en l'apartat econòmic, perquè amb el sou de 10.000 € mensuals, en fi, poca gent pot dir que els guany. L'Ara.cat explica  que  "Comín hauria carregat despeses al Consell que "no es poden processar segons la normativa belga" a l'entitat per un import total de 15.530 euros, tot i que l'entitat va decidir considerar-les com a despeses de representació i validar-les. Entre altres coses, es tractava del pagament, amb diners del Consell, d'una multa de trànsit a Comín de 363 euros; el lloguer d'un vehicle durant quinze dies de 1.997 euros; un apartament quinze dies més de 2.562 euros; el pagament d'un impost relacionat amb un apartament a Lovaina de 4.608 euros, i retirades en efectiu per valor de 6.000 euros." (Ara.cat, 10/1/25)

Comín estima molt Catalunya, pel que sembla vol viure per sobre de les seves possibilitats i la resta de la cúpula del Consell de la República l'avala, ells sabran perquè. En tot cas, l'exili daurat d'en Comín -Puigdemont i  Lluís Puig van rebutjar  les donacions al Consell de la República, excepte Comín que no va tenir cap inconvenient per augmentar la seva nòmina. Potser estaria bé, que aquest Consell que no serveix més que per enredar i simular una realitat que no existeix, deixi de funcionar, de pas, s'estalviaria els problemes domèstics de Comín. Per descomptat, no pensa dimitir, sembla que això va amb l'ADN de masses polítics de cinquena fila. 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Les imprudències dels Edwards John Smith de torn!

  Una imatge impactant sobre els efectes del temporal a les balears (DANA). El que sobta d'aquesta imatge és que malgrat els avisos del temporal a la mar, aquest vaixells esportius, no van anar a ports segurs per minimitzar les conseqüències. Aquests velers porten tota mena de instruments per detectar els temporals, no calia estar pendent dels homes del temps a les TV, però per imprudència o fatxenderia no han fet cas de les alertes. Potser s'ho poden permetre i no els importa les reparacions, però diu poc del seu seny.

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència...