Passa al contingut principal

Guirigall al Consell de la República, el cas Comín

 






El Consell de la República, un ens inservible que pel que sembla serveix per arribar a final de mes a Comín. No sé si és un maldestra en l'apartat econòmic, perquè amb el sou de 10.000 € mensuals, en fi, poca gent pot dir que els guany. L'Ara.cat explica  que  "Comín hauria carregat despeses al Consell que "no es poden processar segons la normativa belga" a l'entitat per un import total de 15.530 euros, tot i que l'entitat va decidir considerar-les com a despeses de representació i validar-les. Entre altres coses, es tractava del pagament, amb diners del Consell, d'una multa de trànsit a Comín de 363 euros; el lloguer d'un vehicle durant quinze dies de 1.997 euros; un apartament quinze dies més de 2.562 euros; el pagament d'un impost relacionat amb un apartament a Lovaina de 4.608 euros, i retirades en efectiu per valor de 6.000 euros." (Ara.cat, 10/1/25)

Comín estima molt Catalunya, pel que sembla vol viure per sobre de les seves possibilitats i la resta de la cúpula del Consell de la República l'avala, ells sabran perquè. En tot cas, l'exili daurat d'en Comín -Puigdemont i  Lluís Puig van rebutjar  les donacions al Consell de la República, excepte Comín que no va tenir cap inconvenient per augmentar la seva nòmina. Potser estaria bé, que aquest Consell que no serveix més que per enredar i simular una realitat que no existeix, deixi de funcionar, de pas, s'estalviaria els problemes domèstics de Comín. Per descomptat, no pensa dimitir, sembla que això va amb l'ADN de masses polítics de cinquena fila. 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...