Passa al contingut principal

Els grans hits de Joaquín Aguirre: El cas Volhov

 



El jutge Aguirre fa política des de la seu judicial. La seva obsessió és condemnar a Puigdemont i Mas per alta traïció. Al fons els russos. La seva idea, que no fets, és que tot plegat el Procés portava la llavor subversiva de la Rússia de Putin per desestabilitzar Europa via Catalunya.

L'Audiència de Barcelona va ordenar tancar la instrucció, però el jutge  imbuït pel sant esperit de venjança vol esbrinar la Veritat. Un jutge prevaricador que vol establir pel seu compte el seu particular esbiaix. És una altra manera de impedir l'aplicació de la Llei d'Amnistia. Cal molta barra per acusar d'alta traïció a un president de una CCAA. Segons l'article 581 del Codi Penal, "els espanyols que indueixin o es concorrin amb una potència estrangera per declarar la guerra a Espanya s'exposen a una pena de presó de 15 a 20 anys". També es castiguen conductes col·laboracionistes com facilitar l'entrada de l'enemic" al país, reclutar militars per al bàndol enemic o subministrar-li armes; per totes aquestes conductes, la pena és de 12 a 20 anys. De tot això no hi ha res de res, però segur que el jutge Aguirre farà l'impossible per encabir les seves obsessions dins del tipus penal. He subratllat la paraula "col·laboracionistes" on voldrà imputar aquest delicte d'escassa aplicació, segons el Daniel Varona, de la Universitat de Girona. I malgrat tot, contra l’independentisme, tot l’arsenal polític-judicial s’ha posat en marxa.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.