Passa al contingut principal

Els grans hits de Joaquín Aguirre: El cas Volhov

 



El jutge Aguirre fa política des de la seu judicial. La seva obsessió és condemnar a Puigdemont i Mas per alta traïció. Al fons els russos. La seva idea, que no fets, és que tot plegat el Procés portava la llavor subversiva de la Rússia de Putin per desestabilitzar Europa via Catalunya.

L'Audiència de Barcelona va ordenar tancar la instrucció, però el jutge  imbuït pel sant esperit de venjança vol esbrinar la Veritat. Un jutge prevaricador que vol establir pel seu compte el seu particular esbiaix. És una altra manera de impedir l'aplicació de la Llei d'Amnistia. Cal molta barra per acusar d'alta traïció a un president de una CCAA. Segons l'article 581 del Codi Penal, "els espanyols que indueixin o es concorrin amb una potència estrangera per declarar la guerra a Espanya s'exposen a una pena de presó de 15 a 20 anys". També es castiguen conductes col·laboracionistes com facilitar l'entrada de l'enemic" al país, reclutar militars per al bàndol enemic o subministrar-li armes; per totes aquestes conductes, la pena és de 12 a 20 anys. De tot això no hi ha res de res, però segur que el jutge Aguirre farà l'impossible per encabir les seves obsessions dins del tipus penal. He subratllat la paraula "col·laboracionistes" on voldrà imputar aquest delicte d'escassa aplicació, segons el Daniel Varona, de la Universitat de Girona. I malgrat tot, contra l’independentisme, tot l’arsenal polític-judicial s’ha posat en marxa.


Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

¿ Nebrera a UPyD ?

Las declaraciones de Montserrat Nebrera contra la política y el parlamentarismo han sido ampliamente recogidas por la prensa. Llama la atenció la capacidad de convocatoria de Montserrat Nebrera. No le ha gustado lo que ha visto en política y por eso se marcha del partido popular. Pero de sus declaraciones se desprende que no piensa tirar la toalla y plantea la posibilidad de crear una nueva plataforma política. En las diferentes tertulias -no eres nadie si no logras estar sentado en esas tertulias-, se planteaban las opciones que le convenían a la ahora dimisionaria. Que alguien dimita cuando es parlamentaria en las autonómicas del 2006 llama la atención, pues, no es habitual. Incluso cuando los escándalos por corrupción, los políticos implicados o presuntamente implicados, no dimiten, excepto, cuando los cesan, pero aún en este caso, se aferran al escaño parlamentario como si fuese de ello les dependiera la vida. Así, que la señora Nebrera no siento apego al sillón.  Los tertulianos
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

11-M: Vintè aniversari

  Això ja ho vaig escriure fa uns anys, però sembla que el passat no volguí marxar mai d'Espanya: En un país normal, un personatge com J.M.Aznar estaria amagat sota una muntanya de silenci i vergonya aliena. Però això és Espanya. Un país on ser franquista (dreta extrema) o de extrema dreta surt sempre de franc o simplement te premi. Un President (Aznar) que va mentir en la pitjor jornada de la història recent d'Espanya (11-M de 2004), diu molt de la seva supèrbia i inconsciència històrica. I encara l'hem de sentir donant lliços a tothom. No puc deixar passar l'oportunitat de citar a José María Ridao en el article -arran del atemptat del 11-M del 2004- quan va escriure aquestes profètiques paraules sobre el personatge: " Finalmente, el político mediocre y ventajista que gobernó España durante ocho años ha dejado patente su talla a ojos, no ya de la mayoría de sus conciudadanos sino del mundo entero. El precio, sin embargo, ha sido tan alto, tan trágico y desproporci
Publica un comentari a l'entrada
Més informació