Avui, en el Ara.cat, tant l'editorial com l'article d'Esther Vera, directora del Ara, a la columna L'apunt, amb el títol " Política per una societat decent", apunta en la mateixa direcció. Assumir la realitat dels resultats electorals del 12-M. Per això, Pere Aragonès, fa un pas al costat, es a dir, dimiteix, i no agafarà l'acte de diputat al Parlament. Segurament, no era això el que volia, però la seva aposta -estil Sánchez- no li ha sortit gens bé. Què farà ERC? Te recorregut Oriol Junqueras com a líder d'ERC? Seria estrany que Aragonès marxes i Junqueras és mantingué a primera línia del partit. Perquè tant l'Editorial del Ara, com l'article de Esther Vera, demanen un canvi de lideratges. No és temps de nostàlgies, cal mirar al futur, amb nous lideratges i unes polítiques més clares amb estratègies realistes, sense perdre l'objectiu a llarg termini, la independència. L'estratègia de pactes no ha estat recompensada, però això no vol dir que era millor voler el maximalisme d'altres. ERC i Pere Aragonès han sigut víctimes de les picabaralles amb els socis independentistes.
I per Junts, i Puigdemont, sembla improcedent pretendre optar per la Generalitat, quan no suma. És un exercici de retòrica inútil i la comprovació que és difícil acceptar que el teu temps ha passat. No voler-ho entendre que les urnes t'han dit que no pots ser candidat a presidir la Generalitat, demostra un tarannà que fuig d'estudi davant d'una realitat que et dona l'espatlla. Perquè el PSC-Junts suma, però Illa no acceptarà una coalició sociovergent.2. Si ERC ha dit que passa a l'oposició, llavors les aliances no seran gens fàcils. En política cal ser curós en el principi de realitat i Junts sembla que no ho és, fins quant?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada