Política i societat

  Vivim en el millor dels món possibles. Per això aquest dirigent de ERC diu que dimiteix per fer alguna cosa. Extraordinari acta d'altruisme partidari.  Sembla que sabia alguna cosa, però perquè molestar-se a fer alguna cosa, sempre es pot dimitir d'aquest càrrec. Marxa de la política? No ho sembla, anirà on li mani el partit. Catalunya te masses problemes com per a sobra aguantar a tota aquesta colla de ineptes i malgirbats que pul·lulen per els partits. Hi ha uns resultats electorals, hi ha la possibilitat de formar govern, però sembla més distret fer-se la guitza entre ells. El maleït cartell demostra la impossibilitat d'estar-hi en el partit. Però com tot és molt elàstic, al congrés de novembre sempre pot aparèixer el seu nom, el noi de l'Anoia encara no se sap el seu nom? Com és un partit seriós, seran les bases, al estil de la CUP, que decidirà que fer respecta al nou govern de la Generalitat que s'ha de formar abans de setembre. Encara estem en "mode...

  Avui, en el Ara.cat, tant l'editorial com l'article d'Esther Vera, directora del Ara, a la columna L'apunt, amb el títol " Política per una societat decent", apunta en la mateixa direcció. Assumir la realitat dels resultats electorals del 12-M. Per això, Pere Aragonès, fa un pas al costat, es a dir, dimiteix, i no agafarà l'acte de diputat al Parlament. Segurament, no era això el que volia, però la seva aposta -estil Sánchez- no li ha sortit gens bé. Què farà ERC? Te recorregut Oriol Junqueras com a líder d'ERC? Seria estrany que Aragonès marxes i Junqueras és mantingué a primera línia del partit. Perquè tant l'Editorial del Ara, com l'article de Esther Vera, demanen un canvi de lideratges. No és temps de nostàlgies, cal mirar al futur, amb nous lideratges i unes polítiques més clares amb estratègies realistes, sense perdre l'objectiu a llarg termini, la independència. L'estratègia de pactes no ha estat recompensada, però això no vol ...

  Veient les portades del diaris, tot sembla massa cassola. Ábalos i el PSOE tenen un problema, no saben gestionar-ho com si ho fan els del PP. El cas del germà de Ayuso i les mascaretes. Ábalos dient que si fos ministre dimitiria immediatament, però resulta que ara mateix, ell no és ministre, ergo, jo no dimiteixo. Excuses de mal pagador, però que crea un bretxa dins del PSOE que la premsa patriòtica explotarà fins la sacietat. És el què te controlar les mitjans afins.

  Una altre dimissió de Vox, aquesta vegada del seu portaveu al Congres Iván Espinosa de los Monteros. La clatellada del electorat de dretes a Vox a aquestes eleccions del 23-J ha estat profunda perquè esperaven arribar al poder de la mà de Feijóo. Ara, la simbiosi perfecta entre PP&Vox s'ha anat a les Autonomies que segons ells -el seu programa voldria fer desaparèixer-  son al poder i el seu programa és simplement "neofeixista" si entenem els postulats de Ernest Nolte i els seus sis punts bàsics: antimarxisme, antiliberalisme, anticonsevadurisme, principi del lideratge, un exèrcit del partit i el totalitarisme com objectiu. I malgrat tot, aquests trets no acaben d'encaixar amb Vox. A l'obra de Stanley G.Payne, "Historia del fascismo", estableix una tipologia del feixisme complexa que no s'ha ajusta a Vox, malgrat que el terme feixista  s'ha associat al partit d'Abascal.    Els partits tradicionals, PSOE, Podem, Sumar, i els partits naci...

  PD: A Madrid un germà de la Presidenta de la CCAA, s'ha embutxaca una milionada, i la seva germana encara és Presidenta!