Passa al contingut principal

ERC busca la seva ruïna en lluites fratricides

 




Vivim en el millor dels món possibles. Per això aquest dirigent de ERC diu que dimiteix per fer alguna cosa. Extraordinari acta d'altruisme partidari.  Sembla que sabia alguna cosa, però perquè molestar-se a fer alguna cosa, sempre es pot dimitir d'aquest càrrec. Marxa de la política? No ho sembla, anirà on li mani el partit. Catalunya te masses problemes com per a sobra aguantar a tota aquesta colla de ineptes i malgirbats que pul·lulen per els partits. Hi ha uns resultats electorals, hi ha la possibilitat de formar govern, però sembla més distret fer-se la guitza entre ells. El maleït cartell demostra la impossibilitat d'estar-hi en el partit. Però com tot és molt elàstic, al congrés de novembre sempre pot aparèixer el seu nom, el noi de l'Anoia encara no se sap el seu nom? Com és un partit seriós, seran les bases, al estil de la CUP, que decidirà que fer respecta al nou govern de la Generalitat que s'ha de formar abans de setembre. Encara estem en "mode" assembleari? Això és una manera de fugir d'estudi, no assumir responsabilitat, és hora que ERC assumí el seu paper, jugar eternament amb l'ambigüitat del eix nacional vs eix ideològic va sent hora de resoldrà l'equació, no poden fer de hamlet eternament.  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

El Torrent del Capellà  (Sabadell) 1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

Estampes de Setmana Santa

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs.