Una altre dimissió de Vox, aquesta vegada del seu portaveu al Congres Iván Espinosa de los Monteros. La clatellada del electorat de dretes a Vox a aquestes eleccions del 23-J ha estat profunda perquè esperaven arribar al poder de la mà de Feijóo. Ara, la simbiosi perfecta entre PP&Vox s'ha anat a les Autonomies que segons ells -el seu programa voldria fer desaparèixer- son al poder i el seu programa és simplement "neofeixista" si entenem els postulats de Ernest Nolte i els seus sis punts bàsics:
antimarxisme, antiliberalisme, anticonsevadurisme, principi del lideratge, un exèrcit del partit i el totalitarisme com objectiu. I malgrat tot, aquests trets no acaben d'encaixar amb Vox. A l'obra de Stanley G.Payne, "Historia del fascismo", estableix una tipologia del feixisme complexa que no s'ha ajusta a Vox, malgrat que el terme feixista s'ha associat al partit d'Abascal.
Els partits tradicionals, PSOE, Podem, Sumar, i els partits nacionalista tindríem que tenir clar que Vox conrea un electorat d'ampli espectre. Deixo de banda al PP, perquè el seu electoral és immune a la corrupció del seu partit. El sentiment ferit de la gent que s'ha sent perduda i frustrada per les polítiques neoliberals que s'ha apliquen a Europa fa que la gent senti que està sola. La propaganda simplista i mentidera de Vox ha calat perquè la gent vol solucions fàcils els problemes complexes que tenim en aquest món global. Dir que tots els problemes venen del emigrants és simplement fals, però massa gent vol creure aquesta mentida. A Vox no és pot domesticar, malgrat que el ells poden dir. La seva radicalitat és precisament el seu encant, dir el que primer et passa per el cap, hi ha molta gent que li compra les seves sortides.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada