Salta al contingut principal

L'amnistia, una llei plena de incerteses

 



Hi haurà una Llei d’Amnistia, el Congrés ha votat la seva aprovació gràcies els vots de la Cambra menys els partits de la dreta extrema. Ara s’han va a dormir durant dos mesos al Senat on el PP ho te majoria. Per això els dos mesos, perquè la paralitzaran legalment, fins que torni al Congrés on l’aprovaran definitivament. Llavors, una Llei del Congres –poder legislatiu- tindrà que veure con el poder judicial –segrestat per la dreta extrema- interpretarà aquesta llei. En la teoria política és diu que el poder judicial s’encarrega de la seva aplicació, però amb la cúpula judicial polititzada fins extrems impensables, la incertesa sobre com s'aplicarà està lluny de ser diàfana. 

A més, les eleccions catalanes el 12-Maig, i la possibilitat que Junts per Catalunya volguí presentar a Carles Puigdemont, també volia presentar-se a les europees, tindrà que escollir. Podrà presentar-se? Podrà aplicar-se la Llei d’Amnistia al ex president de la Generalitat? Dubtes raonables, que ara mateix, son escenaris per la fabulació i l’especulació. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El franquisme declarat Bé d'Interès Cultural

  Portar una estelada és un crim de lesa majestat, però si portes tota la quincalleria franquista seràs vist com un patriota com cal, i per tant, t'he estalviares què t'ha atonyini la policia patriòtica. El PP & Vox son hereus directes del franquisme del qual el PP va fer que s'ha amagava, Vox, no ho ha fet mai. Els franquisme va dictar les consciències durant quaranta anys, Felipe González va tenir molta cura per no molestar-los massa. Pel que sembla, el passat sempre torna.

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.