Política i societat

  Primícia mundial, Felipe González votarà PP&Vox en les properes eleccions.  Un ex president que va tenir a les seves mans canviar Espanya de dalt a baix i va preferir no molestar a les elits que havia gaudit del franquisme. El mateix Felipe González, alies Sr. X, del Gal, ara s'ha tornat el defensor e intèrpret fidedigne de la CE, mentre que els Magistrat del TC, una institució que el propi González va polititzar,  no saben fer la seva feina, i ara es queixa amargament de la situació actual per la possible constitucionalitat de la Llei d'Amnistia. La dreta extrema acapara cadàvers polítics per generar massa crítica, però no s'han surten. Hi havia un mal polític que li deia sempre que podia: " Váyase, señor González ", però ell, els seus 83 anys, no vol marxar, li agraden els focus mediàtics i des de els serveis auxiliars de la dreta extrema li donen tots els altaveus per desgastar el govern de Pedro Sánchez (PSOE).  

  Mentre a França s'apaga l'incendi que hauria suposat la victòria de Le Pen, a Catalunya, també hi ha un incendi de combustió lenta però sembla inextingible, gràcies al TS, que representa exactament, el que a França és Le Pen. Les forçes independentistes, és reuneixen a Waterloo. No deixa de ser trist i simptomàtic que desprès d'una Llei d'Amnistia, encara hagi exili i repressió per part d'una justícia que ha perdut el nord per la seva obsessió malaltissa de revenja pel 1-O del 2017. El pitjor és que sembla que el PSOE no farà res, no vol molestar encara més a les dretes espanyolistes i tots els serveis auxiliars que son majoritaris.  Resulta que una cúpula judicial d'extrema dreta, mana més que tot el Congrés de diputats, i ja no dic la Generalitat que no mana res de res. Anirem a repeticions electorals?

  Hi haurà una Llei d’Amnistia, el Congrés ha votat la seva aprovació gràcies els vots de la Cambra menys els partits de la dreta extrema. Ara s’han va a dormir durant dos mesos al Senat on el PP ho te majoria. Per això els dos mesos, perquè la paralitzaran legalment, fins que torni al Congrés on l’aprovaran definitivament. Llavors, una Llei del Congres –poder legislatiu- tindrà que veure con el poder judicial –segrestat per la dreta extrema- interpretarà aquesta llei. En la teoria política és diu que el poder judicial s’encarrega de la seva aplicació, però amb la cúpula judicial polititzada fins extrems impensables, la incertesa sobre com s'aplicarà està lluny de ser diàfana.  A més, les eleccions catalanes el 12-Maig, i la possibilitat que Junts per Catalunya volguí presentar a Carles Puigdemont, també volia presentar-se a les europees, tindrà que escollir. Podrà presentar-se? Podrà aplicar-se la Llei d’Amnistia al ex president de la Generalitat? Dubtes raonables, que ara ma...

  Una de les avantatges d'estar a  l'oposició és que es té temps. Convocar manifestacions els diumenges abans d'anar al vermut o havent sortit de l'església per veure's amb els amics o coneguts, és sempre una bona opció, sobretot, si el temps ajuda. Aquesta nova concentració, ara si podem dir que "els carrers son sempre nostres!" els dirigents del PP, Vox s'ha quedat, els seus dirigents en un segon pla per no destorbar el lideratge capi disminuït de Feijóo. El PP ha introduït la figura del terrorista sense cap víctima. I això és un problema. La Llei d'amnistia és ara mateix el cavall de batalla, darrera de tot això, Catalunya i la ferida del 1-O del 2017. No s'ho poden treure del cap, la gent li va perdre la por al Estat, i això no s'oblidarà fàcilment, no mentre la plana major del Lawfare del Estat sigui en actiu.