Salta al contingut principal

Pedro Sánchez visita a Xi Jinping i el PP no sap quina cara posar!

 



La caverna mediàtica volia un altre fotografia, però amb aquest també li va bé. De fet qualsevol fotografia que surti Pedro Sánchez val per desacreditar-lo, denigrar-lo i el que faci falta. Amb la tempesta promoguda per Trump i els aranzels, algú podria dir-li al seu col·lega Santi (Abascal), que parli per telèfon per dir-li que Espanya és diferent? Però Santi no és del PP, malgrat haver mamat la llet enriquida de sous estratosfèrics per un altre incompetent. El cas és que el PP de Feijóo no sap que fer. Trump era l'amic americà, però posar aranzel a Espanya? Una entesa d'estat per els aranzels? A no, Catalunya no pot rebre subvencions del 25% de cap de les maneres! La realitat és que Catalunya lidera les exportacions a EUA, amb 44350 milions de €. La segueix Andalusia amb 3188 milions de €, la Comunitat de Valencia amb 2850, Madrid amb 2149 i el País Basc  amb 1992 milions de €. Resulta que el que van pactar Junt i el Govern central representa el 25% de les exportacions d'Espanya els EUA. Però com sempre el PP fa d'un cas de justícia una causa beli contra Pedro Sánchez i de pas contra Catalunya i per extensió contra els catalans. La catalanofobia funciona molt bé a la resta d'Espanya.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació