Política i societat

"Tenia menys cervell que una bandúrria*!" Pactes sense cap sentit, i uns petits polítics fent el que poden fer, política de clavegueres, la seva alçada de mires es proporcional al mal que fan per la democracia. Pactar PSC, Comuns i PP sembla el triangle de Barcelona què res més porta al cim del desprestigi de la política -sembla que Barcelona no pinta res- el cinisme sense cap manies i la sensació que tot si val contra Catalunya. No cal que vingui Vox, amb el PSC i Comuns ja fan la feina. Enhorabona!

  Fent amics per sempre!

  Per fi junts! però això és propaganda política. A Barcelona, sembla que no hi ha manera de posar-se d'acord en cap del problemes que té la ciutat. Una imatge per humanitzar unes bèsties polítiques que son incapaços de mirar més enllà dels seus interessos personals i de partit. Si, avui hi ha votacions per les municipals a Catalunya. Sense finançament adequat per els Ajuntaments les promeses quedaren un segon terme, demà començarà un joc d'aritmètica consistorial per poder arribar a la cadira grossa, l'alcaldia. No tothom riurà com a la fotografia, per cert, la Colau fa un posat molt forçat.  

  He rebut una nova tanda de propaganda electoral. En un format que denota austeritat, apareix Valents, no sé a qui s'ha li va ocorre aquest nom tant poc polític. Dins del sobre, en castellà, consignes per enganxar els potencials electors. Diu " Volverás a sentirte seguro. Acabaremos con la delincuencia, los robos y las okupaciones ilegales. Aumentaremos el número de policías en la calle para que vuelvas a sentirte seguro ". Una mica més abaix, diu "Menos impustos y burocracia. (...) rebajaremos impuestos y tasas municipales (...)". Com és pot combinar un augment del nombre de policies i la baixada de impostos? Cal dir que al municipi no hi ha massa de totes les xacres que malauradament pateix qualsevol ciutat. En fi, Valents i les seves banderes (tres) no passa de ser una forma de dividir el vot de dretes. I si, cal ser molt valent per anar a votar-los. Sort! El segon sobre de propaganda electoral, es nota que té més possibles que el primer. Diu "Això va d...

  He començat a rebre el correu de propaganda electoral del meu municipi. De moment he rebut tres candidatures. En un, en diu que voti a la Dolors. En la fotografia del seu equip, hi ha sobretot somriures. Es veu a la fotografia de la candidata un somriure una mica forçat. Però és el què te quant et poses davant de la càmera. Segur que el fotògraf  li ha dit somriu -lluïsss-. Almenys sé quina cara te la que vol fer d'Alcaldessa. No ho tindrà gens fàcil. L'altre candidat és el Miquel (Miki). La seva propaganda és molt casolana. Però si vas a la seva pàgina web -en català i castellà-, allà hi trobés de tot. Com s'acostuma a fer en aquest últims temps, els infinitius es fan omnipresents. Un esbós de somriure amb els braços plegats intenta transmetre naturalitat. A la seva carta de presentació -pàgina web- diu:  " XXX deixar de prometre, deixar de banda els partits que miren a la dreta i a l’esquerra ". Vol dir què son apolítics? Populisme?   L'altra candidat port...

  Collboni primer s'han va del Ajuntament de Colau, malgrat haver sigut la seva mà dreta en aquesta legislatura. Marxa per donar més relleu al seu perfil  d'esquerre(?). Parlar de socialista, a aquestes alçades comença a ser molt problemàtic. I ara ens surt amb una nova sorpresa mediàtica. Reapareix Lluis Rabell, per donar-li un cop de ma al PSC de Collboni. Tenint en compte la fragmentació del vot: PSC, ERC, Junts, Colau (BComú), la resta CUP, PP i Cs. Amb aquesta fragmentació cal pactar, perquè el que es segur és que no hi haurà majories absolutes.  Què pot aportar Lluís Rebell ? Ara mateix no ho sé. Però és clar, jo no soc ningú, per dir que li aportarà a Collboni. Potser treure un grapat de vots a la formació de Colau? Si és així, sembla poca cosa, però en política, tot és possible, o si no que li diguin a Colau com va arribar a l'Alcaldia de Barcelona.