Passa al contingut principal

Eleccions municipal (I)

 


He començat a rebre el correu de propaganda electoral del meu municipi. De moment he rebut tres candidatures. En un, en diu que voti a la Dolors. En la fotografia del seu equip, hi ha sobretot somriures. Es veu a la fotografia de la candidata un somriure una mica forçat. Però és el què te quant et poses davant de la càmera. Segur que el fotògraf  li ha dit somriu -lluïsss-. Almenys sé quina cara te la que vol fer d'Alcaldessa. No ho tindrà gens fàcil.

L'altre candidat és el Miquel (Miki). La seva propaganda és molt casolana. Però si vas a la seva pàgina web -en català i castellà-, allà hi trobés de tot. Com s'acostuma a fer en aquest últims temps, els infinitius es fan omnipresents. Un esbós de somriure amb els braços plegats intenta transmetre naturalitat. A la seva carta de presentació -pàgina web- diu:  "XXX deixar de prometre, deixar de banda els partits que miren a la dreta i a l’esquerra". Vol dir què son apolítics? Populisme?



 

L'altra candidat porta la cara de  Alberto Núñez Feijóo. Per què no hi han posat la imatge de la candidata a l'Alcaldia del nostre municipi? Misteri! No parla del municipi, això es simplement propaganda per les eleccions generals. Molt malament, per els genis que perpetrat aquesta fulla impresentable. En sap greu per l'Alicia.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

R2 Sud: No viatgis amb maletes quan vagis amb Renfe!

  Festival de despropòsits aquest matí a Rodalies. " La incidència més greu ha sigut a la R2 Sud, en el tram entre Gavà i Bellvitge-Gornal. Una baixada de tensió a la subestació de Bellvitge ha provocat que el tren no pogués circular i s'hagués de quedar parat. Després d'haver estat més d'una hora aturat amb els passatgers a dins, cap a les 9.30 hores Renfe ha hagut de desallotjar el tren –que havia sortit de Vilanova i la Geltrú a les 7.25 hores– i les desenes d'usuaris que hi viatjaven han acabat caminant fins a Bellvitge per les vies, acompanyats pels Bombers de la Generalitat i els Mossos d'Esquadra per garantir la seva seguretat." (Ara.cat, 7/3/25) Paneque: " Hi ha bona predisposició i bona voluntat de Renfe i Adif " (Consellera  de Territori de la Generalitat). Antonio Carmona, director de Rodalies, surt com sempre a apagar el foc, però incomprensiblement, no és capaç de dimitir. A Madrid, hi ha un un ministre de Transports i mobilitat sost...