Passa al contingut principal

Una nova CUP?

 


La crònica de Xavier Tedó, a l'Ara, explica el procés de refundació del partit a Sabadell. 

La CUP té principis, potser massa eteris, com son: Independència, socialisme, feminisme i Països Catalans". No sé si han meditat aquests principis, perquè no tots tenen el mateix valor, per exemple, què vol dir ara mateix socialisme? Una mena de socialdemocràcia amb més determinació o una interpretació dels vells conceptes del segle XIX? No deixa de ser sorprenent que en els principis no aparegui la idea de democracia, o potser aquesta idea cal forjar-la de nou? 

Hi hi una nova idea, no sé si és estratègica o tàctica. Sortir de l'ostracisme on s'havia atrinxerat la CUP en el seu maximalisme inútil, sembla un pas en la bona direcció. Veurem com ho fan.

En qüestions de economia diuen :  “Hem d’explicar quin és el nostre model productiu, que no és el de turistes i porcs del PSC i Junts”, afegeix (Bernat Lavaquiol). "

 “No ens oposem a la indústria, ni volem ser un país només de pagesos”, (...) Catalunya hagi passat de produir a ser un centre logístic de repartiment de la Xina. “Durant la pandèmia no érem capaços de fer mascaretes; volem més indústria per produir el que necessitem per viure. Té sentit fabricar trens, no cotxes de luxe”, rebla el cupaire."  

La lògica de la CUP deixa a Catalunya fora del món on vivim, i no sé si això son conscients. Quin model econòmic volen? Diuen el socialisme, però això voldria dir centralitzar les decisions en qüestions com l'oferta i la demanda. I qui prioritzaria el que necessita la societat? Un comitè d'experts? Necessitem trens, però també moltes coses més, perquè la gent no vol anar enrere. Sembla que la CUP té aspiracions imaginaries on la gent deixarà els cotxes per pujar els autobusos o anar en tren per donar gust els ecologistes, que voldrien anar de Barcelona a Finisterre en bicicleta.

L'habitatge de la mà del Sindicat de Llogateres, i on tots els propietaris son una mena de petits fons voltors que volen enriquir amb l'especulació del habitatge. Segons ells, si un propietari té dos habitatges, el que caldria fer és lliurar-lo al primer que passa pel carrer o bé un lloguer social, perquè així tothom serà més feliç. El problema no son els propietaris, sinó les Administracions públiques que no han fet habitatge social des de fa trenta anys. 

La llengua com un dels eixos principals. Diuen: " (...) La del català ha presentat un pla de xoc per la llengua amb propostes concretes, com fer una prova al final de l’ESO per acreditar-ne el nivell, la incentivació amb beques dels estudis de filologia catalana o el reforç de la inspecció educativa per assegurar el compliment de la immersió lingüística."

La CUP ha de saber que posar una prova final a l'ESO per acreditar el nivell de català, seria un error monumental. Perquè què farien en tots aquells que suspenguessin? Els deixaria sense la seva titulació (que no val res) i generaria un problema gravíssim dins del sistema educatiu. I desprès inspecció. Aquesta figura era el responsable polític dins de Serveis Territorials. Una figura que havia deixat enrere les classes al aula -amb una determinació digne de millors causes- per  instal·lar-se al establishment de l'Administració.

La CUP s'ha a dona que cal estar a les xarxes socials. Molt perspicaços! 

En el plànol organitzatiu, apareixen nou noms, una mica críptics, com son: Non, Su, Berta i els seus cognoms, Casadevall, Moreno i Ramis. Apareix pel que sembla l'inevitable secretari general, una figura sortida del socialisme més gèlid. Refundar-se o morir, vet ací el dilema de la CUP. Sembla difícil que remuntin davant els estirabots de la extrema dreta catalana. 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...