Salta al contingut principal

La CUP lavaba la ropa sucia en "petit comité*"

 


[Arrufat marchó de la CUP con una denuncia interna per agresión sexual]


Las informaciones que se acumulan en la figura de Quim Arrufat, ex diputado de la CUP, son preocupantes. La presunción de inocencia (art.24.2 CE) es exigible en todos los casos, sean de la CUP o del PP. Sin embargo, llama la atención que existan dos denuncias, una por agresión y otra por abusos. Lo más extraño es que ambas no se hayan tramitado por los juzgados y si ante un  "comissió d’abordatge de les agressions masclistes" del propio partido. ¿Desde cuándo la "ropa sucia" se lava dentro de una organización sea política o de cualquier otro género? ¿No se lleva ante la justicia por su descrédito? Desde luego, desde las Altas Instancias de la justicia está en descrédito continuo. Pero la justicia ordinaria, funciona medianamente bien. ¿Por qué esa "comisión"? Parece que la CUP se comporta con un infantilismo de la peor especie. 

Desde el 2014 cuando se produce la "agresión sexual", ¡la CUP no tenia aún preparado un protocolo para saber que había que hacer! No me digan que no es pintoresco y absurdo. O las víctimas son unas almas cándidas que esperan justicia dentro de la propia CUP o ha existido presión para paralizar lo que cualquier persona con sentido común hubiese puesto la correspondiente denuncia en el juzgado correspondiente. Seguiremos esta historia deprimente y rocambolesca.


* ¡Ahora me entero que con ese nombre hay un restaurante!




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.