Passa al contingut principal

La CUP lavaba la ropa sucia en "petit comité*"

 


[Arrufat marchó de la CUP con una denuncia interna per agresión sexual]


Las informaciones que se acumulan en la figura de Quim Arrufat, ex diputado de la CUP, son preocupantes. La presunción de inocencia (art.24.2 CE) es exigible en todos los casos, sean de la CUP o del PP. Sin embargo, llama la atención que existan dos denuncias, una por agresión y otra por abusos. Lo más extraño es que ambas no se hayan tramitado por los juzgados y si ante un  "comissió d’abordatge de les agressions masclistes" del propio partido. ¿Desde cuándo la "ropa sucia" se lava dentro de una organización sea política o de cualquier otro género? ¿No se lleva ante la justicia por su descrédito? Desde luego, desde las Altas Instancias de la justicia está en descrédito continuo. Pero la justicia ordinaria, funciona medianamente bien. ¿Por qué esa "comisión"? Parece que la CUP se comporta con un infantilismo de la peor especie. 

Desde el 2014 cuando se produce la "agresión sexual", ¡la CUP no tenia aún preparado un protocolo para saber que había que hacer! No me digan que no es pintoresco y absurdo. O las víctimas son unas almas cándidas que esperan justicia dentro de la propia CUP o ha existido presión para paralizar lo que cualquier persona con sentido común hubiese puesto la correspondiente denuncia en el juzgado correspondiente. Seguiremos esta historia deprimente y rocambolesca.


* ¡Ahora me entero que con ese nombre hay un restaurante!




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...