Passa al contingut principal

A la CUP le gusta mojarse


Resulta extraño que un partido de waterpolo femenino haya tenido que trasladarse de Barcelona a Molis de Rei y de ahí al CAR de Sant Cugat. El motivo al parecer es que la CUP no le gusta la selección israelí. ¿Cómo es posible que tres concejales puedan imponer su negativa para que un partido que debía celebrarse en la Piscina Sant Jordi no haya podido realizarse?

Ahora resulta que nadie asume la responsabilidad de semejante disparate. La representante de la CUP de Barcelona, Eulàlia Reguant había denunciado: "la connivència, en el fons, amb règims com l'estat d'Israel, on es promou l'apartheid i on en reiterades ocasions s'ha utilitzat la violència contra esportistes palestins" [La connivenca, en el fondo, con régimenes como el estado de Israel, donde se promueve la segregación y donde en reiteradas ocasiones se ha utilizado la violencia contra deportistas palestinos]

¿Es está toda la argumentación para prohibir una competición? La CUP es un grupo cuya radicalidad verbal es permanente. Hacen alarde de un esencialismo insufrible. Su superioridad moral les hace inasequibles al desaliento de los hechos. Los hechos siempre deben ceder ante sus demandas maximalistas. Siempre es todo o nada. Curiosamente, siempre escogen nada, en vez de un poco o algo.

Convertirse en árbitro de la moralidad es un mal negocio. Desde Montesquieu sabemos que es necesario poner límites a la virtud. Los de la CUP nunca tienen bastante. Ellos son los buenos y sus causas, las suyas, son siempre inmaculadas. ¡Qué horror que nadadoras israelíes vengan a jugar un partido de waterpolo! Lo peor no es que la CUP haga estos alardes, lo peor es el silencio cómplice de los restantes grupos políticos, lo cual resulta muy llamativo.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

R2 Sud: No viatgis amb maletes quan vagis amb Renfe!

  Festival de despropòsits aquest matí a Rodalies. " La incidència més greu ha sigut a la R2 Sud, en el tram entre Gavà i Bellvitge-Gornal. Una baixada de tensió a la subestació de Bellvitge ha provocat que el tren no pogués circular i s'hagués de quedar parat. Després d'haver estat més d'una hora aturat amb els passatgers a dins, cap a les 9.30 hores Renfe ha hagut de desallotjar el tren –que havia sortit de Vilanova i la Geltrú a les 7.25 hores– i les desenes d'usuaris que hi viatjaven han acabat caminant fins a Bellvitge per les vies, acompanyats pels Bombers de la Generalitat i els Mossos d'Esquadra per garantir la seva seguretat." (Ara.cat, 7/3/25) Paneque: " Hi ha bona predisposició i bona voluntat de Renfe i Adif " (Consellera  de Territori de la Generalitat). Antonio Carmona, director de Rodalies, surt com sempre a apagar el foc, però incomprensiblement, no és capaç de dimitir. A Madrid, hi ha un un ministre de Transports i mobilitat sost...