Salta al contingut principal

A la CUP le gusta mojarse


Resulta extraño que un partido de waterpolo femenino haya tenido que trasladarse de Barcelona a Molis de Rei y de ahí al CAR de Sant Cugat. El motivo al parecer es que la CUP no le gusta la selección israelí. ¿Cómo es posible que tres concejales puedan imponer su negativa para que un partido que debía celebrarse en la Piscina Sant Jordi no haya podido realizarse?

Ahora resulta que nadie asume la responsabilidad de semejante disparate. La representante de la CUP de Barcelona, Eulàlia Reguant había denunciado: "la connivència, en el fons, amb règims com l'estat d'Israel, on es promou l'apartheid i on en reiterades ocasions s'ha utilitzat la violència contra esportistes palestins" [La connivenca, en el fondo, con régimenes como el estado de Israel, donde se promueve la segregación y donde en reiteradas ocasiones se ha utilizado la violencia contra deportistas palestinos]

¿Es está toda la argumentación para prohibir una competición? La CUP es un grupo cuya radicalidad verbal es permanente. Hacen alarde de un esencialismo insufrible. Su superioridad moral les hace inasequibles al desaliento de los hechos. Los hechos siempre deben ceder ante sus demandas maximalistas. Siempre es todo o nada. Curiosamente, siempre escogen nada, en vez de un poco o algo.

Convertirse en árbitro de la moralidad es un mal negocio. Desde Montesquieu sabemos que es necesario poner límites a la virtud. Los de la CUP nunca tienen bastante. Ellos son los buenos y sus causas, las suyas, son siempre inmaculadas. ¡Qué horror que nadadoras israelíes vengan a jugar un partido de waterpolo! Lo peor no es que la CUP haga estos alardes, lo peor es el silencio cómplice de los restantes grupos políticos, lo cual resulta muy llamativo.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...