Passa al contingut principal

Elecciones anormales del 21-D (y II)

II

La segunda constatación es que el bloque independentista ha resistido el embate del gobierno central. JxCat y ERC suman 66 escaños a dos de la mayoría absoluta. La CUP ha obtenido 4, lejos de las aspiraciones de la izquierda alternativa. Sumando los 66 a los 4 suman 70 escaños, que es  mayoría absoluta. La victoria de JxCat, es una victoria transversal. Una victoria simbólica. Reivindicar la figura del President de la Generalitat destituido por el art.155, ha sido la constatación que una parte del electorado ha querido restituir. Esto significa que la fórmula de JxCat es frágil y transitoria. Sin embargo, los indicios desde el TS no parecen muy prometedores. La vía judicial abierta insensatamente por el gobierno del PP, no hace más que enquistar un problema. Hay que recodar que todas las actuaciones judiciales se han llevado a instancia de la Fiscalía, que pertenece al gobierno. Así, si Puigdemont pisara Cataluña, inmediatamente sería detenido, como los demás miembros (4) de anterior Govern exiliado en Bruselas.

Una parte de la victoria del JxCat se debe al trasvase de votos desde ERC al partido del President, y a pesar de ello, los resultados de ERC son excelentes, dada la situación absolutamente injusta a la que está sometido Oriol Junqueras, junto a Joaquim Forn, en prisión provisional sin fianza. Su situación expresa la anormalidad democrática de este país.



Tercera constatación. Las terceras vías son retóricas insuficientes. El PSC y CatComú han obtenido resultados muy inferiores a sus expectativas. Una parte del electorado potencial del PSC se ha ido a C’s. Habrán pensado que el  PSC no es de fiar, dado su facilidad para los vaivenes de estos últimos tiempos. El PSC está lastrado por un PSOE fascinado por el art.155. Mientras que CatComú, se ha quedado sólo. En vía muerta. No tiene mucho que ofrecer a C’s y tampoco al bloque independentista, a pesar de que dicho bloque aspira a una república. ¿Es posible que CatComú prefiera la monarquía que representa Felipe VI? Como vivimos tiempos excepcionales y anómalos, nada es descartable. Ampliar espacios y puentes debería ser el objetivos de estos partidos bisagra, pero también ellos están atados a su propia retórica.

                       
PD: El PP ha obtenido un escaño en Tarragona (4) en detrimento de C's (36), gracias al voto por correo


Cuarta constatación. El fracaso sin paliativos del PP en Cataluña. No es sólo culpa del candidato, que también, son las circunstancias. El voto útil a primado en estas elecciones. El ascenso meteórico de C’s se debe, y no debería olvidarlo, al trasvase de electores del PP al partido de Arrimadas. No creo que haya castigo por el art.155 o cualquier otro disparate político o judicial. No. El PP es inmune a todo ello. El fracaso es fundamentalmente coyuntural. Habrá que ver en próxima contiendas electorales lo que sucede con estos votos. La CUP también ha sido víctima de la situación de excepcionalidad. Ha obtenido cuatro (4) escaños que son importantes para alcanzar la mayoría absoluta en el bloque independentista. En la anterior legislatura tenían diez escaños (10), eso significa que un más de la mitad de votos se ha ido al voto útil, sea de ERC o incluso JxCat o bien la abstención. Habrá que ver como gestiona estos votos la nueva gestora política de la CUP encabezada por Carles Riera. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...