Salta al contingut principal

Elecciones anormales del 21-D (y II)

II

La segunda constatación es que el bloque independentista ha resistido el embate del gobierno central. JxCat y ERC suman 66 escaños a dos de la mayoría absoluta. La CUP ha obtenido 4, lejos de las aspiraciones de la izquierda alternativa. Sumando los 66 a los 4 suman 70 escaños, que es  mayoría absoluta. La victoria de JxCat, es una victoria transversal. Una victoria simbólica. Reivindicar la figura del President de la Generalitat destituido por el art.155, ha sido la constatación que una parte del electorado ha querido restituir. Esto significa que la fórmula de JxCat es frágil y transitoria. Sin embargo, los indicios desde el TS no parecen muy prometedores. La vía judicial abierta insensatamente por el gobierno del PP, no hace más que enquistar un problema. Hay que recodar que todas las actuaciones judiciales se han llevado a instancia de la Fiscalía, que pertenece al gobierno. Así, si Puigdemont pisara Cataluña, inmediatamente sería detenido, como los demás miembros (4) de anterior Govern exiliado en Bruselas.

Una parte de la victoria del JxCat se debe al trasvase de votos desde ERC al partido del President, y a pesar de ello, los resultados de ERC son excelentes, dada la situación absolutamente injusta a la que está sometido Oriol Junqueras, junto a Joaquim Forn, en prisión provisional sin fianza. Su situación expresa la anormalidad democrática de este país.



Tercera constatación. Las terceras vías son retóricas insuficientes. El PSC y CatComú han obtenido resultados muy inferiores a sus expectativas. Una parte del electorado potencial del PSC se ha ido a C’s. Habrán pensado que el  PSC no es de fiar, dado su facilidad para los vaivenes de estos últimos tiempos. El PSC está lastrado por un PSOE fascinado por el art.155. Mientras que CatComú, se ha quedado sólo. En vía muerta. No tiene mucho que ofrecer a C’s y tampoco al bloque independentista, a pesar de que dicho bloque aspira a una república. ¿Es posible que CatComú prefiera la monarquía que representa Felipe VI? Como vivimos tiempos excepcionales y anómalos, nada es descartable. Ampliar espacios y puentes debería ser el objetivos de estos partidos bisagra, pero también ellos están atados a su propia retórica.

                       
PD: El PP ha obtenido un escaño en Tarragona (4) en detrimento de C's (36), gracias al voto por correo


Cuarta constatación. El fracaso sin paliativos del PP en Cataluña. No es sólo culpa del candidato, que también, son las circunstancias. El voto útil a primado en estas elecciones. El ascenso meteórico de C’s se debe, y no debería olvidarlo, al trasvase de electores del PP al partido de Arrimadas. No creo que haya castigo por el art.155 o cualquier otro disparate político o judicial. No. El PP es inmune a todo ello. El fracaso es fundamentalmente coyuntural. Habrá que ver en próxima contiendas electorales lo que sucede con estos votos. La CUP también ha sido víctima de la situación de excepcionalidad. Ha obtenido cuatro (4) escaños que son importantes para alcanzar la mayoría absoluta en el bloque independentista. En la anterior legislatura tenían diez escaños (10), eso significa que un más de la mitad de votos se ha ido al voto útil, sea de ERC o incluso JxCat o bien la abstención. Habrá que ver como gestiona estos votos la nueva gestora política de la CUP encabezada por Carles Riera. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.