Passa al contingut principal

Deshumanitzar els immigrants pobres

 




Llegint el drama dels desallotjats a Badalona, la nova consigna cínica és que els que vulguin que se’ls emportin a casa! Això ho subscriu Albiol. Deixa a la intempèrie a la gent sense cap recurs, és d’una absoluta falta de humanitat, perquè primer has d’haver-los deshumanitzat. Albiol no esta sol en aquesta manera de maltractar a la baula més feble de la nostre societat. Pel que sembla, hi ha persones de primera, segona i desprès el sense papers.  L’espectacle de tenir que anar sota un pont, demostra una patologia social de primer ordre. Tant que presumim de ser no se sap què, però a l’hora de la veritat, cap servei social, sigui de l’Ajuntament o de la Generalitat, apareix per donar solucions, ni que siguin provisionals. Si comencem a destriar a les persones, nosaltres i ells, llavors, la xenofòbia està servida. Tothom té problemes, perquè el nostre sistema econòmic s’encamina cap a un deriva que permet a l’hora la pobresa crònica i els mil milionaris. Les societats del benestar lluiten cada vegada amb limitacions estructurals, fruit del nou ordre mundial. Allò del 1% no és un mite, és una realitat escandalosa. Hi ha diners al món per solucionar una gran quantitat de problemes, com la fam. Però, resulta que aquest propòsit és inassolible per aquest sistema (capitalisme).  S’ha esta destruint la classe mitjana. La UE encara resisteix, malgrat les profundes diferencies entre els països de la Unió. L’aparició dels fenòmens migratoris, producte de la necessitat de mà d’obra, la baixa natalitat dels nostres països, la facilitat en els mitjans aeris –l’arribada de les pasteres, son l’excepció al flux migratori-.  Espanya com bona part dels països no s’ha preparat per aquestes onades de immigrants. Culpar-los de tots els mals, és que fa els partits xenòfobs. No son ells els culpables de la falta de planificació dels nostres governants.  Des de fa molt de temps, les dades estant disponibles per saber que això –les onades migratòries- passaria, amb les derivades, de falta d’habitatge social, tensions en la sanitat –falta de professionals- i en educació. El que ha passat a Badalona, demostra que per ser persona, cal el vist i plau d’Alcalde Albiol, molt exigent en donar certificats de persona humanes. Perquè per ell, tots son delinqüents, i que per acabar-ho d'adobar, ni parlant castellà!   

Quina classe de societat ens estem transformant? Deia en el seu article al Ara, Toni Soler, que l’èpica social dels nouvinguts des el sud d’Espanya, té en la pel•lícula El 47, la seva mitologia, però “els africans desallotjats de l’Institut B9 potser no generaran cap llegenda”. Ven mirat, ha costat molt reivindicar el que va significar El 47, potser d’ací cinquanta anys, algú fent arqueologia social, poguí desenterrar  aquest episodi catastròfic per la salut ètica i democràtica d’aquest episodi lamentable.  


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...