Política i societat

  Segons Albiol, que hi hagi persones que viuen sota un pont, és una infracció del ordenament del Ajuntament de Badalona, segons el qual:  "acampar sense autorització municipal". A més viure tant confortablement sota aquest pont de titularitat de la Generalitat, crea un efecte "crida". Albiol és preocupa no per aquests sensesostre, si no per el veïns, indignats perquè pel barri, no diuen qui, havia hagut un robatori, i el presumpte lladre té la seva residència sota el pont. Segurament, aquests veïns son els mateixos que no van deixar anar a dormir a l'església parroquial en les nits més fredes d'aquests anys. Tot plegat molt convenient per la propaganda de Albiol i la seva creuada contra els sensesostre. 

  Hi ha noticies com aquesta que demostra que la nostre societat i els seus polítics no fan la feina que li pertany. Morir de fred, sense cap sostre per aixoplugar-se d'aquest fred infernal, dona fe de les condicions que hi viu la gent més pobre i exclosa de la societat. Els Ajuntaments tot el sant dia donant-se autobombo, tirant diners perquè l'aparador de la ciutat sembli El Dorado, i desprès, aquest home - l'article no diu el seu nom-, que mort sola a la nit de reis, perquè no te on viure. De fet viuen millor molts cotxes que tenen pàrquing assegurat. La mesura de la societat no es tenir un PIB molt alt, ni cap acrònim macroeconòmic. La falta de sensibilitat del irresponsables dels Ajuntaments, especial menció de Albiol, Alcalde de Badalona, dona idea del menyspreu que senten per les persones que el sistema exclou i tritura fins la mort. I desprès tothom (o una part) s'exclama del que fa Trump!

 

  Desallotjats d'un espai abandonat, per la desídia de les Administracions, una ordre del jutjat per desnonar a les persones que malvivien en un indret insalubre. Un Alcalde que treu pit de fer fora a 400 persones, les més vulnerables del ecosistema humà a Badalona, unes Administracions reactives que mai fan res mentre això sigui possible, la pressió mediàtica, les llums de Nadal i tota la propaganda de felicitat encartonada d'aquestes dates, tot això, amanit amb una protesta (minoritària) però suficientment efectiva perquè una parròquia  de la Mare de Déu de Montserrat, renunciï a allotjar a una part del desallotjats.  Escoltava a Catalunya Ràdio que molts que estan sota un pont no volen anar-se'n. Dit així, qualsevol diria -però que volen?. Cal ser curosos amb les afirmacions gruixudes. Per exemple, hi ha que no volen marxar perquè: "  En Ballah es dedica a la ferralla i pràcticament tot el que guanya ho envia al Senegal. Ensenya vídeos dels seus fills ballant, i u...

  Llegint el drama dels desallotjats a Badalona, la nova consigna cínica és que els que vulguin que se’ls emportin a casa! Això ho subscriu Albiol. Deixa a la intempèrie a la gent sense cap recurs, és d’una absoluta falta de humanitat, perquè primer has d’haver-los deshumanitzat. Albiol no esta sol en aquesta manera de maltractar a la baula més feble de la nostre societat. Pel que sembla, hi ha persones de primera, segona i desprès el sense papers.  L’espectacle de tenir que anar sota un pont, demostra una patologia social de primer ordre. Tant que presumim de ser no se sap què, però a l’hora de la veritat, cap servei social, sigui de l’Ajuntament o de la Generalitat, apareix per donar solucions, ni que siguin provisionals. Si comencem a destriar a les persones, nosaltres i ells, llavors, la xenofòbia està servida. Tothom té problemes, perquè el nostre sistema econòmic s’encamina cap a un deriva que permet a l’hora la pobresa crònica i els mil milionaris. Les societats del ben...

  Un nou triomf de les Administracions públiques, envers de quatre-centes persones desallotjades dels palauets que ocupaven sense permís de ningú. Ara aquestes persones tindran que dormir al ras, perquè Serveis Socials no ha fet res per solucionar aquesta nit. No fer res sembla la consigna d'Ajuntaments, Generalitat i Albiol. Diu en el seu anàlisi Antoni Bassas :"    Si no poden acollir tota la misèria del món, si no podem protegir-los amb els nostres recursos, aleshores cal actuar . El que no s’hi val és no fer res, esperant que una altra administració carregui amb les culpes. A la llarga, la inacció genera problemes més grossos. I per això crec que avui han fracassat totes les administracions". Tantes bones paraules, tanta preocupació pels vulnerables, tant bonisma buit, que a l'hora de la veritat, el que queda son aquestes persones a la intempèrie. Fa temps que les nostres ànimes estan mortes, cal dir-ho, això és el que hauria fet Trump. I tant Albiol, com la Gene...

  La imatge pot donar la impressió que s'han van d'excursió amb l'IMSERSO. Però no, son abandonats a la seva (mala) sort. A Badalona, i els badalonins que li donen suport, la imatge els ha de sembla fantàstica! Sense llar perquè l'Ajuntament no paga a la cooperativa  Suara   que gestionava l'alberg. Però que fa la Generalitat o la Diputació? Ningú vol saber res de tot això? Tant ocupats estan en la campanya electoral? A les campanyes electoral aquests assumptes no agraden, ningú vol fer-se la foto, ells (els polítics) que és farien fotografies amb tothom, resulta que ara mateix estan massa enfeinats per atendre a aquestes persones que son despullades de la seva dignitat. Això si és real, les seves promeses electorals son fum (tòxic).  

  La campanya electoral ha començat i rés millor que tancar l'únic alberg de Badalona. La conseqüència immediata son 45 persones fora. El PP de García Albiol, vol demostrar qui mana a la ciutat. Ell no és presenta a les eleccions, però el seu partit si. La causa del tancament és la falta de pagament del Ajuntament a la   cooperativa Suara, que gestiona l'alberg. Volen arreglar el món, i no son capaços de fer be les coses bàsiques. Definitivament, ser pobre és un mal negoci. 

  La noticia d'un desnonament traumàtic per les persones afectades, ha creat l'efecte de reacció per part del consistori badaloní de Albiol. La qüestió de fons son dos: un, l'habitatge i l'altre la situació econòmica de les famílies vulnerables. L'Ajuntament, qualsevol, no pot fer-ho tot, però si estar al cas en situacions com la que recull aquesta noticia. Que cap treballador/ra social anés a interessar-se per la situació d'aquesta família, o que la Sra. Rosa del Amo, regidora de Protecció a les Persones, tampoc aparegué, en el moment del desnonament, vol dir que alguna cosa és fa malament. Desprès la regidora, intentant arreglar la mala imatge que han donat, asseguren que treballant per derivar a la persona que necessita assistència a un centre sociosanitari, mentre " la seva mare podria acomodar-se a Sabadell amb una altra família. Per al segon home amb cadira no hi ha ajuda prevista perquè no consta com a ocupant del local". Promeses, la idea és es...

  La llei del embut s'aplica sempre els més vulnerables. Desplegament policial, perquè si s'ha de donar cops de porra, que siguin professionals els que ho facin. Un lloc ruïnós, unes famílies sense recursos ni capacitat de fer front al descomunal coalició entre l'Alcalde (Albiol), la policia, el propietari, no venia a cobrar tal com deien les víctimes? i per avalar que tot això és just i raonable, la justícia i les seves ordres de desnonaments. Quinze anys vivint en aquest lloc, però res a fer. Una vintena de persones fora, sense cap horitzó d'esperança. Una vegada més s'ha fet justícia per el més fort.  PD: Que vinguin regidors de la CUP i ERC, quan ells teníem responsabilitats per evitar el que estava passant, cal tenir molta barra.

  Sorprèn i fastigueja noticies que donen una idea de les diferents maneres de tractar assumpte relacionats, on sempre hi ha nom i cognoms, quan son persones vulnerables  i d'altres que els anomenen líder, a falta de dir el seu nom i cognom; d'un entramat d'empreses de pisos turístics, en concret 70. A Badalona, el proper divendres hi haurà desnonament, malgrat que els inquilins, d'un edifici infecta, paguen al propietari o el que fa el cobrament, en metàl·lic, famílies  nacionalitzades espanyoles, però que el seu Alcalde, el Sr. Albiol, els titil·la de "ocupes". Vuit famílies vulnerables, és a dir, pobres de solemnitat, aniran al carrer, sense cap possibilitat de trobar allotjament. I l'altra cantó, no hi ha nom, per què no hi ha nom  i cognom del cervell d'empreses que feien servir els pisos per el turisme, malgrat no tenir llicències per fer-ho? Uns tenen la cara de la pobresa, l'altra és un  anònim empresari que s'ha omplert les...