Desallotjats d'un espai abandonat, per la desídia de les Administracions, una ordre del jutjat per desnonar a les persones que malvivien en un indret insalubre. Un Alcalde que treu pit de fer fora a 400 persones, les més vulnerables del ecosistema humà a Badalona, unes Administracions reactives que mai fan res mentre això sigui possible, la pressió mediàtica, les llums de Nadal i tota la propaganda de felicitat encartonada d'aquestes dates, tot això, amanit amb una protesta (minoritària) però suficientment efectiva perquè una parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, renunciï a allotjar a una part del desallotjats.
Escoltava a Catalunya Ràdio que molts que estan sota un pont no volen anar-se'n. Dit així, qualsevol diria -però que volen?. Cal ser curosos amb les afirmacions gruixudes. Per exemple, hi ha que no volen marxar perquè: " En Ballah es dedica a la ferralla i pràcticament tot el que guanya ho envia al Senegal. Ensenya vídeos dels seus fills ballant, i una foto del seu pare, que té 102 anys. Diu que la família depèn dels diners que ell envia cada mes i que no es pot permetre abandonar Badalona. Allà sap a on agafar ferralla i a on vendre-la". O el cas de "en Mamadou, expliquen que simplement tenen por de "quedar-se sols". D'anar a un alberg i no conèixer a ningú, ni tan sols la seva nova ciutat*". Potser a qui vivim en un habitatge, se'n fa difícil pensar en no anar a un lloc sota cobert, amb el fred que fa, però ells, malauradament, han viscut massa vegades aquestes situacions límit. Entenc les seves raons. No hi solucions màgiques, però el problema no desapareixerà. I Albiol no és cap solució, perquè ha demostrat abastament que no te cap solució ni tampoc li interessa.
PD: Deixo per un altre ocasió qui està al darrera de les protestes "espontànies" davant de la parròquia perquè no atenguin els abandonats al carrer.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada