Salta al contingut principal

Cas Ábalos (I)

 



Ahir (dimarts) va començar judici al TS del cas Ábalos, ministre de Transport, secretari d’organització del PSOE i mà dreta de Sánchez. També hi estaven el seu ex assessor Koldo García, ex xofer i ex segurata, i l’empresari Víctor de Aldama, acusats de múltiples delictes com “organització criminal, suborn, tràfic d’influències i malversació per irregularitats en la compra de mascaretes durant la pandèmia i per favors polítics”. Aquesta llista interminable de càrrecs sembla més aviat una causa general contra el PSOE e indirectament, contra Pedro Sánchez, President del Govern.
 

Aquesta primera sessió, han intervingut el fill i l'ex parella d’Ábalos i el germà de Koldo García; Joseba, ha declarat com a testimoni. Segons ell, va anar a la seu del PSOE a “recollir sobres amb diners per a Koldo i la seva esposa, Patricia Úriz”. És a dir, Joseba també està implicat, però sembla que ha pactat amb fiscalia perquè no caigui sobre ell, cap acusació per estar dins de la trama. Joseba va parlar segons ell, amb Celia Rodríguez, “treballadora de la secretaria d’organització del PSOE”. Ella, va declarar en fase d’instrucció que “Koldo centralitzava les liquidacions relacionades amb Ábalos i el seu equip.” Dies desprès l’AN va començar ha investigar aquests cobraments. Hi havia diners i tres sobres “per gestionar les despeses en funció de si eren atribuïbles al ministeri, al PSOE o a qüestions personals d'Ábalos.”

Segons el PSOE, no hi havia cap irregularitat i “els pagaments en efectiu a dirigents del partit per despeses reemborsables que eren en exercici de les seves funcions.” La portaveu del govern, Elma Saiz, ha pogut declarar amb satisfacció: “Tolerància zero amb la corrupció, vam actuar de manera immediata”. 

https://www.ara.cat/politica/fill-d-abalos-suprem-situacio-economica-pare-lamentable_1_5699966.html



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...