Passa al contingut principal

La CUP no dona ni un segon al nou President

 


Ahir va haver tensió al carrer per els desnonaments i la presencia de la CUP. Les imatges de la Brimo amb pintura, semblava una posada en escena de la Fura del Baus. Catalunya encapçala el rànquig de desnonaments a Espanya. La maquinaria judicial què es molt lenta i garantista, acaba per posar a la policia com braç executor de les sentències. Els Mossos són policia judicial. El problema és la crisi econòmica, els sous tercermundistes, també hi ha una bona colla de persones que tenen un modus vivendi amb l’ocupació d’allò que no es seu. El moviment okupa, va néixer, per cridar l’atenció a les institucions públiques de la falta d’espais per habitar, però tot s’ha transformat en un altra cosa. Grups organitzats, ocupen habitatges acabades de construir, per demanar “rescats”. Gent que viu del aire, s’hi fica on vol, normalment, en lloc que no son ni Pedralbes, però si en llocs molt més humils. A Sabadell, per exemple, els Merinals. Gent sense perspectives de feina, perquè mai s’han preocupat de buscar-ne. També, es clar, gent que no pot pagar l’hipoteca, i els bancs humanistes i digitals, amb una hipoteca de 30 anys, no poden esperar uns anys perquè els hipotecats, surtin del sotrac d’aquesta pandèmia i la crisi econòmica. I els diferents governs, sense cap interès per solucionar aquest problema, tant per els propietaris com el llogaters.  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

¿ Nebrera a UPyD ?

Las declaraciones de Montserrat Nebrera contra la política y el parlamentarismo han sido ampliamente recogidas por la prensa. Llama la atenció la capacidad de convocatoria de Montserrat Nebrera. No le ha gustado lo que ha visto en política y por eso se marcha del partido popular. Pero de sus declaraciones se desprende que no piensa tirar la toalla y plantea la posibilidad de crear una nueva plataforma política. En las diferentes tertulias -no eres nadie si no logras estar sentado en esas tertulias-, se planteaban las opciones que le convenían a la ahora dimisionaria. Que alguien dimita cuando es parlamentaria en las autonómicas del 2006 llama la atención, pues, no es habitual. Incluso cuando los escándalos por corrupción, los políticos implicados o presuntamente implicados, no dimiten, excepto, cuando los cesan, pero aún en este caso, se aferran al escaño parlamentario como si fuese de ello les dependiera la vida. Así, que la señora Nebrera no siento apego al sillón.  Los tertulianos

11-M: Vintè aniversari

  Això ja ho vaig escriure fa uns anys, però sembla que el passat no volguí marxar mai d'Espanya: En un país normal, un personatge com J.M.Aznar estaria amagat sota una muntanya de silenci i vergonya aliena. Però això és Espanya. Un país on ser franquista (dreta extrema) o de extrema dreta surt sempre de franc o simplement te premi. Un President (Aznar) que va mentir en la pitjor jornada de la història recent d'Espanya (11-M de 2004), diu molt de la seva supèrbia i inconsciència històrica. I encara l'hem de sentir donant lliços a tothom. No puc deixar passar l'oportunitat de citar a José María Ridao en el article -arran del atemptat del 11-M del 2004- quan va escriure aquestes profètiques paraules sobre el personatge: " Finalmente, el político mediocre y ventajista que gobernó España durante ocho años ha dejado patente su talla a ojos, no ya de la mayoría de sus conciudadanos sino del mundo entero. El precio, sin embargo, ha sido tan alto, tan trágico y desproporci

El Roto no és infal·lible

  [Desconfiaré siempre de quien no respete mi lengua. Porque, al hacerlo, demuestra que no me respeta a mi, y al mismo tiempo que no respeta un bien cultural esencial...]