“Troben un nadó de mesos en una bossa abandonada al carrer” (Ara.cat). Ahir amb el fred i la neu, trobar un nadó sembla inversemblant, però així ha estat. Gent que té una habitació de lloguer, gent remenant les escombraries, bancs d’aliments, pobresa infantil, famílies “vulnerables” (pobres). Sembla que tot allò que una vegada havíem conquerit, s’esfumat amb la crisi de la pandèmia i la enèsima crisi econòmica. Precarietat laboral, erosió del drets laborals, inflació que és l’enemic invisible de les pensions i els salaris, preus desorbitats de l’energia. Per tot plegat, que la Generalitat no hagi pogut aprovar els Pressupostos, malgrat l’anomenada majoria independentista, vol dir, que els partits polítics, tenen una vida paral•lela a la dimensió desconeguda. Benvingut al paradís del real!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada