Política i societat

  La introducció del concepte de pobresa energètica, estableix una distorsió    ideològica. No hi ha pobresa energètica, aquesta seria si la producció d'electricitat no arribés per subministrar a totes les llars. Les dades de beneficis de les elèctriques -10.500 milions d'euros al 2023- dona fe que el negoci és una autèntica bicoca per les empreses. Recordin que hi ha partits polítics que rebutgen la imposició de impostos a les elèctriques, PP, Junts per Catalunya i el PNB, s'oposen.  Llavors, perquè es parla de pobresa energètica? La resposta està en el nostre sistema econòmic, on la avantatge comparativa respecte a la UE és precisament el baixos salaris. Treballar i no arribar-hi a final de mes, s'ha convertit en el malson de massa gent que té que prioritzar a l'hora de fer despeses. Tenim un problema amb els salaris. Els salaris desprès de impostos -salari mitjà net-, a la zona euro és de 16.410. Ja se sap que l'estadística és mentidera per la seva naturalesa...

 

  L'activista David Fernàndez deia fa poc en un article al Ara-16/3/24- el següent:  "El risc d’exclusió social el tenim fregant el 30%. 7.148 desnonaments l’any passat a Catalunya, que continua encapçalant el funest rànquing sense solució de continuïtat." No sé perquè no diuen l'entitat financera que ha demanat el desnonament. Una víctima col·lateral d'un sistema sense ànima que tritura tot el que toca. Ara tot son lamentacions. Però el cas és que massa gent està a la deriva i les institucions que tindrien que velar per que situacions com aquestes no passin, semblaven dedicar-se a altres coses més importants. L'Àlex ha deixar a la seva dona el buit, això és un fet. Seria fàcil fer retòrica moralista, però no va d'això. Sense cap xarxa social, sense la família, sense mitjans econòmics, estàs venut. L'entitat financera deu sentir-se millor desprès de fer la seva feina. La justícia, - el secretari del jutjat i un funcionari, normalment- amb el cap vent a...

Calia aquesta fotografia?  “ Troben un nadó de mesos en una bossa abandonada al carrer ” (Ara.cat). Ahir amb el fred i la neu, trobar un nadó sembla inversemblant, però així ha estat. Gent que té una habitació de lloguer, gent remenant les escombraries, bancs d’aliments, pobresa infantil, famílies “vulnerables” (pobres). Sembla que tot allò que una vegada  havíem conquerit, s’esfumat amb la crisi de la pandèmia i la enèsima crisi econòmica. Precarietat laboral, erosió del drets laborals, inflació que és l’enemic invisible de les pensions i els salaris, preus desorbitats de l’energia. Per tot plegat, que la Generalitat no hagi pogut aprovar els Pressupostos, malgrat l’anomenada majoria independentista, vol dir, que els partits polítics, tenen una vida paral•lela a la dimensió desconeguda. Benvingut al paradís del rea l!

  La Jéssica –el cognom no ha transcendit– i Munir Bakhatafdil, van morir asfixiats en unes barraques a Montcada i Reixac. Sembla que ara l’alcaldessa de Montcada Laura Campos, es vol treure de sobre aquest incident. Des de fa moltíssim temps hi ha hagut barraques a la llera del riu Besos. Gitanos i no gitanos (migrants) han acampat per els voltants del riu. Des de el tren (Renfe) és pot veure. Es responsabilitat de totes les Administracions lluitar contra aquesta exclusió social que porta dècades. El invisibles es fan “problema” quant passen desgracies com aquestes. Llavors tothom córrer per traueres de sobre responsabilitats i demanar els altres ajuts. La marginació social no es un problema emocional –vulnerables-, sinó de classes socials. Tenien fills, però estan sota tutela de la DGAIA, “ per desemparament i no per indicadors de pobresa ”. La pobresa té un componen econòmic importantíssim, però també, social i cultural. I es clar, també personal. Potser un desastre tenint-ho to...

  Avui escoltant la ràdio, t'ha assabentes què la llei contra els desnonaments , què té excepcions, pràcticament impossibles per la majoria de la gent, no entra en aquesta excepcionalitat, el cas de gent gran, amb pensió de nivell rus, què no té gent al seu càrrec, aquests no estan protegits per la llei. Així, si tens 80 anys, sol, amb 500 € mensual, i no pots pagar el lloguer, et vas al carrer, gràcies a la Llei. El Jutge i la policia estan al servei de l'entitat de crèdit que prèviament hem rescatat entre tots. Sort què vivim en el millors dels mons possibles! Si imaginen viure en un mon encara pitjor? Sembla que anem a tota velocitat cap aquesta direcció. 

  Morir de fred en l'anonimat més absolut és el que passa quan ets pobre i sense sostre. Aquesta serà la tercera víctima que ha deixat aquests dies tan freds  a Catalunya. És parlà de pobresa de tots tipus, energètica, infantil, llars vulnerables, totes aquest eufemismes, expliquen la mateixa història. Què el nostre sistema econòmic, el capitalisme, et deixa tirat al portal de qualsevol edifici, sense possibilitats de reacció. Quan és parlà de vulnerabilitat, s'ha està traslladant a les persones concretes la responsabilitat de el què els passa. Alliberant al sistema econòmic i polític de qualsevol responsabilitat.  Els salaris baixos i precaris, els preus de la vivenda i els lloguers per els núvols, no fan més que posar pals a les rodes d'aquells què estan patint les conseqüències de la crisis econòmica, si a més s'ha afegeix, què no tinguis papers perquè et consideren il·legal (perquè ets pobre), llavors, estàs perdut.  I què fan les Administraci...

  Què es pot dir d'aquestes noticies? A les grans ciutats, per exemple, Barcelona, hi ha massa gent vivint al ras, sense sostre. Amb el fred extrem d'aquests dies, el perill per aquestes persones és ben real. Què fa l'Administració amb aquest problema? El problema de fons, és la precarietat extrema d'una part de la societat. La marginalitat no és producte de una voluntat pròpia, arribes aquestes situacions, perquè el sistema econòmic -capitalisme- et fa fora del sistema. Si us plau, no criminalitzen, encara, a les víctimes. La marginalitat, té moltes causes, però culpabilitzem sempre els mes dèbils. Així, no calen buscar responsables. Quan ens fiquem al llit, ben calent, a les nostres ciutats, hi ha persones que no tenen on anar. On estan els serveis que paguen entre tots amb els impostos? Per què a Barcelona, es gasten més de 10 milions d'euros em propaganda. Potser caldria invertir-ho en alguna cosa més que eslògans buits. També la Generalitat, tindria assumir res...