Passa al contingut principal

Sense sostre

 






Què es pot dir d'aquestes noticies? A les grans ciutats, per exemple, Barcelona, hi ha massa gent vivint al ras, sense sostre. Amb el fred extrem d'aquests dies, el perill per aquestes persones és ben real. Què fa l'Administració amb aquest problema? El problema de fons, és la precarietat extrema d'una part de la societat. La marginalitat no és producte de una voluntat pròpia, arribes aquestes situacions, perquè el sistema econòmic -capitalisme- et fa fora del sistema. Si us plau, no criminalitzen, encara, a les víctimes. La marginalitat, té moltes causes, però culpabilitzem sempre els mes dèbils. Així, no calen buscar responsables. Quan ens fiquem al llit, ben calent, a les nostres ciutats, hi ha persones que no tenen on anar. On estan els serveis que paguen entre tots amb els impostos? Per què a Barcelona, es gasten més de 10 milions d'euros em propaganda. Potser caldria invertir-ho en alguna cosa més que eslògans buits. També la Generalitat, tindria assumir responsabilitats, la Taula del Tercer Sector, porta temps criticant la falta de finançament.  I per suposat, l'Estat què deuria per vetllar per els més dèbils, sempre està amb altres assumptes. Cap dimissió per aquests fets? La pregunta no vol ser retòrica, però ... ara si, ara tenen l'excusa perfecta, estan lluitant contra el Covid-19. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

¿ Nebrera a UPyD ?

Las declaraciones de Montserrat Nebrera contra la política y el parlamentarismo han sido ampliamente recogidas por la prensa. Llama la atenció la capacidad de convocatoria de Montserrat Nebrera. No le ha gustado lo que ha visto en política y por eso se marcha del partido popular. Pero de sus declaraciones se desprende que no piensa tirar la toalla y plantea la posibilidad de crear una nueva plataforma política. En las diferentes tertulias -no eres nadie si no logras estar sentado en esas tertulias-, se planteaban las opciones que le convenían a la ahora dimisionaria. Que alguien dimita cuando es parlamentaria en las autonómicas del 2006 llama la atención, pues, no es habitual. Incluso cuando los escándalos por corrupción, los políticos implicados o presuntamente implicados, no dimiten, excepto, cuando los cesan, pero aún en este caso, se aferran al escaño parlamentario como si fuese de ello les dependiera la vida. Así, que la señora Nebrera no siento apego al sillón.  Los tertulianos

11-M: Vintè aniversari

  Això ja ho vaig escriure fa uns anys, però sembla que el passat no volguí marxar mai d'Espanya: En un país normal, un personatge com J.M.Aznar estaria amagat sota una muntanya de silenci i vergonya aliena. Però això és Espanya. Un país on ser franquista (dreta extrema) o de extrema dreta surt sempre de franc o simplement te premi. Un President (Aznar) que va mentir en la pitjor jornada de la història recent d'Espanya (11-M de 2004), diu molt de la seva supèrbia i inconsciència històrica. I encara l'hem de sentir donant lliços a tothom. No puc deixar passar l'oportunitat de citar a José María Ridao en el article -arran del atemptat del 11-M del 2004- quan va escriure aquestes profètiques paraules sobre el personatge: " Finalmente, el político mediocre y ventajista que gobernó España durante ocho años ha dejado patente su talla a ojos, no ya de la mayoría de sus conciudadanos sino del mundo entero. El precio, sin embargo, ha sido tan alto, tan trágico y desproporci

El Roto no és infal·lible

  [Desconfiaré siempre de quien no respete mi lengua. Porque, al hacerlo, demuestra que no me respeta a mi, y al mismo tiempo que no respeta un bien cultural esencial...]