Passa al contingut principal

Passar fred a casa

 













La introducció del concepte de pobresa energètica, estableix una distorsió  ideològica. No hi ha pobresa energètica, aquesta seria si la producció d'electricitat no arribés per subministrar a totes les llars. Les dades de beneficis de les elèctriques -10.500 milions d'euros al 2023- dona fe que el negoci és una autèntica bicoca per les empreses. Recordin que hi ha partits polítics que rebutgen la imposició de impostos a les elèctriques, PP, Junts per Catalunya i el PNB, s'oposen. 

Llavors, perquè es parla de pobresa energètica? La resposta està en el nostre sistema econòmic, on la avantatge comparativa respecte a la UE és precisament el baixos salaris. Treballar i no arribar-hi a final de mes, s'ha convertit en el malson de massa gent que té que prioritzar a l'hora de fer despeses. Tenim un problema amb els salaris. Els salaris desprès de impostos -salari mitjà net-, a la zona euro és de 16.410. Ja se sap que l'estadística és mentidera per la seva naturalesa: Si A te  dos € i  B 0 € la mitjana diu que cadascun te un €! En tot cas, segons Eurostat, Espanya és de 14106 €, França 18733€, Itàlia 14852, Alemanya 21660, Bèlgica 23709, Portugal 9410, a la cua de la UE es troba Bulgària 4677 €. La combinació de salaris baixos i un mercat oligopolístic del sector elèctric fa que la factura la paguin els més pobres - si seguim parlant de vulnerabilitat, desenfoquem un altra cop el problema de fons, encara hi ha classes socials-. La bretxa salarial és cada vegada més gran i no es resoldrà deixant al mercat al timó de la política. Ara mateix anem en direcció contraria.   



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...