La introducció del concepte de pobresa energètica, estableix una distorsió ideològica. No hi ha pobresa energètica, aquesta seria si la producció d'electricitat no arribés per subministrar a totes les llars. Les dades de beneficis de les elèctriques -10.500 milions d'euros al 2023- dona fe que el negoci és una autèntica bicoca per les empreses. Recordin que hi ha partits polítics que rebutgen la imposició de impostos a les elèctriques, PP, Junts per Catalunya i el PNB, s'oposen.
Llavors, perquè es parla de pobresa energètica? La resposta està en el nostre sistema econòmic, on la avantatge comparativa respecte a la UE és precisament el baixos salaris. Treballar i no arribar-hi a final de mes, s'ha convertit en el malson de massa gent que té que prioritzar a l'hora de fer despeses. Tenim un problema amb els salaris. Els salaris desprès de impostos -salari mitjà net-, a la zona euro és de 16.410. Ja se sap que l'estadística és mentidera per la seva naturalesa: Si A te dos € i B 0 € la mitjana diu que cadascun te un €! En tot cas, segons Eurostat, Espanya és de 14106 €, França 18733€, Itàlia 14852, Alemanya 21660, Bèlgica 23709, Portugal 9410, a la cua de la UE es troba Bulgària 4677 €. La combinació de salaris baixos i un mercat oligopolístic del sector elèctric fa que la factura la paguin els més pobres - si seguim parlant de vulnerabilitat, desenfoquem un altra cop el problema de fons, encara hi ha classes socials-. La bretxa salarial és cada vegada més gran i no es resoldrà deixant al mercat al timó de la política. Ara mateix anem en direcció contraria.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada