Passa al contingut principal

Passar fred a casa

 













La introducció del concepte de pobresa energètica, estableix una distorsió  ideològica. No hi ha pobresa energètica, aquesta seria si la producció d'electricitat no arribés per subministrar a totes les llars. Les dades de beneficis de les elèctriques -10.500 milions d'euros al 2023- dona fe que el negoci és una autèntica bicoca per les empreses. Recordin que hi ha partits polítics que rebutgen la imposició de impostos a les elèctriques, PP, Junts per Catalunya i el PNB, s'oposen. 

Llavors, perquè es parla de pobresa energètica? La resposta està en el nostre sistema econòmic, on la avantatge comparativa respecte a la UE és precisament el baixos salaris. Treballar i no arribar-hi a final de mes, s'ha convertit en el malson de massa gent que té que prioritzar a l'hora de fer despeses. Tenim un problema amb els salaris. Els salaris desprès de impostos -salari mitjà net-, a la zona euro és de 16.410. Ja se sap que l'estadística és mentidera per la seva naturalesa: Si A te  dos € i  B 0 € la mitjana diu que cadascun te un €! En tot cas, segons Eurostat, Espanya és de 14106 €, França 18733€, Itàlia 14852, Alemanya 21660, Bèlgica 23709, Portugal 9410, a la cua de la UE es troba Bulgària 4677 €. La combinació de salaris baixos i un mercat oligopolístic del sector elèctric fa que la factura la paguin els més pobres - si seguim parlant de vulnerabilitat, desenfoquem un altra cop el problema de fons, encara hi ha classes socials-. La bretxa salarial és cada vegada més gran i no es resoldrà deixant al mercat al timó de la política. Ara mateix anem en direcció contraria.   



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Estampes de Setmana Santa

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs. 

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...