Política i societat

  La introducció del concepte de pobresa energètica, estableix una distorsió    ideològica. No hi ha pobresa energètica, aquesta seria si la producció d'electricitat no arribés per subministrar a totes les llars. Les dades de beneficis de les elèctriques -10.500 milions d'euros al 2023- dona fe que el negoci és una autèntica bicoca per les empreses. Recordin que hi ha partits polítics que rebutgen la imposició de impostos a les elèctriques, PP, Junts per Catalunya i el PNB, s'oposen.  Llavors, perquè es parla de pobresa energètica? La resposta està en el nostre sistema econòmic, on la avantatge comparativa respecte a la UE és precisament el baixos salaris. Treballar i no arribar-hi a final de mes, s'ha convertit en el malson de massa gent que té que prioritzar a l'hora de fer despeses. Tenim un problema amb els salaris. Els salaris desprès de impostos -salari mitjà net-, a la zona euro és de 16.410. Ja se sap que l'estadística és mentidera per la seva naturalesa...

  P arlar de pobresa infantil sembla es concepte estrany, sobretot perquè incloure’l  juntament a la “població jove, la població d’origen migrant i les classe treballadores” es del tot inversemblant. Què vol dir exactament “pobresa infantil”? Hi va haver un temps, en el que els nens, estaven dins del nucli familiar -societat sòlida (Z.Bauman)-. La sort del nens, era la família. Si la família era benestant, els fills també ho eren, però no es desconnectava fills i els seus pares, per què ara si? Si els pares eren treballadors, els fills, a partir del 1960, van tenir – la classe treballadora, va lluitar, amb tota la esquerra- per accedir-hi a unes condicions millors de vida, especialment, a la dècada del 70 del segle passat. L’educació –generalitzada- va fer d’ascensor social, per tota unes generacions, què ara s’estan jubilant. Ningú parlava de pobresa infantil.  Descontextualitzar la família amb els fills, és el triomf del neoliberalisme -societat líquida (Z:Bauman)-, que...