La pobresa extrema també es noticia

La Jéssica –el cognom no ha transcendit– i Munir Bakhatafdil, van morir asfixiats en unes barraques a Montcada i Reixac. Sembla que ara l’alcaldessa de Montcada Laura Campos, es vol treure de sobre aquest incident. Des de fa moltíssim temps hi ha hagut barraques a la llera del riu Besos. Gitanos i no gitanos (migrants) han acampat per els voltants del riu. Des de el tren (Renfe) és pot veure. Es responsabilitat de totes les Administracions lluitar contra aquesta exclusió social que porta dècades. El invisibles es fan “problema” quant passen desgracies com aquestes. Llavors tothom córrer per traueres de sobre responsabilitats i demanar els altres ajuts. La marginació social no es un problema emocional –vulnerables-, sinó de classes socials. Tenien fills, però estan sota tutela de la DGAIA, “per desemparament i no per indicadors de pobresa”. La pobresa té un componen econòmic importantíssim, però també, social i cultural. I es clar, també personal. Potser un desastre tenint-ho tot, a més raons, si no has tingut mai res. Mentre tots son lamentacions, els desnonaments segueixen el seu camí destructiu per la vida de les persones que no poden pagar el llogar o les hipoteques que hipotequen vides.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959 Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico. La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Més informació

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera. Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

Més informació

La culpa és teva !

Hi ha jutges patriotes aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.

Més informació

Política i societat

Cercar en aquest blog