Política i societat

  Hi ha barris que s'han fet famosos perquè sempre hi ha noticies, generalment dolentes. Un barri on el millor que és tindria que haver fet era escombrar-lo i edificar de nou. Ja sé que això era impossible, però el barri s'ha convertit en un gueto, i malgrat tot, les nostres Autoritats, han invertit en equipaments culturals, i obres que fan mal la vista, perquè el contrast entre els edificis caducs, la immensa majoria sense ascensor, gens il·luminats, bruts, amb espais atapeïts, és un cau de problemes. El Raval és una via morta urbanística, al igual que un altre lloc on els problemes és multipliquen, el Barri de la Mina, però estrictament parlant, no pertany a Barcelona. Quina sort per els Alcaldes de torn. De fet tots han fet el mateix, desentendre's dels problemes. Els veïns del barri de La Mina, han de mirar amb enveja totes les atencions que s'han porten  els del Raval. Per descomptat, la Fundació sempre amatent a la seva propaganda. 

  La campanya electoral ha començat i rés millor que tancar l'únic alberg de Badalona. La conseqüència immediata son 45 persones fora. El PP de García Albiol, vol demostrar qui mana a la ciutat. Ell no és presenta a les eleccions, però el seu partit si. La causa del tancament és la falta de pagament del Ajuntament a la   cooperativa Suara, que gestiona l'alberg. Volen arreglar el món, i no son capaços de fer be les coses bàsiques. Definitivament, ser pobre és un mal negoci. 

  La Jéssica –el cognom no ha transcendit– i Munir Bakhatafdil, van morir asfixiats en unes barraques a Montcada i Reixac. Sembla que ara l’alcaldessa de Montcada Laura Campos, es vol treure de sobre aquest incident. Des de fa moltíssim temps hi ha hagut barraques a la llera del riu Besos. Gitanos i no gitanos (migrants) han acampat per els voltants del riu. Des de el tren (Renfe) és pot veure. Es responsabilitat de totes les Administracions lluitar contra aquesta exclusió social que porta dècades. El invisibles es fan “problema” quant passen desgracies com aquestes. Llavors tothom córrer per traueres de sobre responsabilitats i demanar els altres ajuts. La marginació social no es un problema emocional –vulnerables-, sinó de classes socials. Tenien fills, però estan sota tutela de la DGAIA, “ per desemparament i no per indicadors de pobresa ”. La pobresa té un componen econòmic importantíssim, però també, social i cultural. I es clar, també personal. Potser un desastre tenint-ho to...