Passa al contingut principal

Morir de fred

 



Morir de fred en l'anonimat més absolut és el que passa quan ets pobre i sense sostre. Aquesta serà la tercera víctima que ha deixat aquests dies tan freds  a Catalunya. És parlà de pobresa de tots tipus, energètica, infantil, llars vulnerables, totes aquest eufemismes, expliquen la mateixa història. Què el nostre sistema econòmic, el capitalisme, et deixa tirat al portal de qualsevol edifici, sense possibilitats de reacció. Quan és parlà de vulnerabilitat, s'ha està traslladant a les persones concretes la responsabilitat de el què els passa. Alliberant al sistema econòmic i polític de qualsevol responsabilitat.  Els salaris baixos i precaris, els preus de la vivenda i els lloguers per els núvols, no fan més que posar pals a les rodes d'aquells què estan patint les conseqüències de la crisis econòmica, si a més s'ha afegeix, què no tinguis papers perquè et consideren il·legal (perquè ets pobre), llavors, estàs perdut. 

I què fan les Administracions? Jo diria què massa poc. Moltes paraules, masses, i poca cosa més. Les entitats que intenten ajudar estan desbordades, penso en Arrels, per exemple, també Creu Roja, el banc d'aliments. No potser què el sistema dreni diners per mantenir a un rei emèrit milionari, i no siguem capaços d'ajudar a aquells que realment ho necessitant. 


Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació