Política i societat

  La campanya electoral ha començat i rés millor que tancar l'únic alberg de Badalona. La conseqüència immediata son 45 persones fora. El PP de García Albiol, vol demostrar qui mana a la ciutat. Ell no és presenta a les eleccions, però el seu partit si. La causa del tancament és la falta de pagament del Ajuntament a la   cooperativa Suara, que gestiona l'alberg. Volen arreglar el món, i no son capaços de fer be les coses bàsiques. Definitivament, ser pobre és un mal negoci. 

  Una propietària que vol que marxi  la Blanca de 78 anys per deute de 88€ i un banc BBVA que embarga la pensió del home de 84 anys amb una discapacitat del 65%. Mentre el BBVA guanya 8.019 milions de beneficis. Digues com tractem els més dèbils i et diré en quina mena de societat estem! 

  S'imaginen que tinguéssim que viure al carrer, sense cap horitzó de millorar les condicions per canviar de situació? Mentre Barcelona s'omple de llums de Nadal, com si fos El Dorado, mentre la propaganda ens ofega amb la necessitat de comprar coses que no necessiten, hi ha al costat gent que no te res de res. De les 1384 persones que viuen al carrer, molts son de fora, però també de casa nostre, joves i grans, amb problemes de salut física i mental, però el Consistori no vol saber res de tot això, perquè espatlla el seu relat d'un món feliç. Es llançant diners per fer creure que vivim en el millor dels mons possibles, però en canvi costa molt ajudar a aquestes persones que estan fora del sistema i que el sistema no els vol.  Quant pensen arreglar el problema del habitatge a Barcelona com a la resta del país?

  Hi ha imatges que fan mal, estem molt a prop del nadal, però la maquinaria judicial segueix el seu curs, desnonaments els més vulnerables, dins d'un món sense ànima. On para la Generalitat i el serveis socials o els del Ajuntament de Badalona? De què serveix tenir Departaments de Drets Socials?  Abans que retornin els que han marxat de Catalunya, potser valdria la pena fer més per els que ja estan ací i estan en situacions d'emergència social. Els humans som poc compassius, castiguem els pobres i vulnerables per sentir-nos millor, però això fa que la nostra societat sigui més mesquina, insolidària i sobretot, menys compassiva. Ningú pot fer res en aquestes situacions límit?    

Calia aquesta fotografia?  “ Troben un nadó de mesos en una bossa abandonada al carrer ” (Ara.cat). Ahir amb el fred i la neu, trobar un nadó sembla inversemblant, però així ha estat. Gent que té una habitació de lloguer, gent remenant les escombraries, bancs d’aliments, pobresa infantil, famílies “vulnerables” (pobres). Sembla que tot allò que una vegada  havíem conquerit, s’esfumat amb la crisi de la pandèmia i la enèsima crisi econòmica. Precarietat laboral, erosió del drets laborals, inflació que és l’enemic invisible de les pensions i els salaris, preus desorbitats de l’energia. Per tot plegat, que la Generalitat no hagi pogut aprovar els Pressupostos, malgrat l’anomenada majoria independentista, vol dir, que els partits polítics, tenen una vida paral•lela a la dimensió desconeguda. Benvingut al paradís del rea l!

  Avui escoltant la ràdio, t'ha assabentes què la llei contra els desnonaments , què té excepcions, pràcticament impossibles per la majoria de la gent, no entra en aquesta excepcionalitat, el cas de gent gran, amb pensió de nivell rus, què no té gent al seu càrrec, aquests no estan protegits per la llei. Així, si tens 80 anys, sol, amb 500 € mensual, i no pots pagar el lloguer, et vas al carrer, gràcies a la Llei. El Jutge i la policia estan al servei de l'entitat de crèdit que prèviament hem rescatat entre tots. Sort què vivim en el millors dels mons possibles! Si imaginen viure en un mon encara pitjor? Sembla que anem a tota velocitat cap aquesta direcció. 

Cartes a la Directora 28/07/2019