Hi ha imatges que fan mal, estem molt a prop del nadal, però la maquinaria judicial segueix el seu curs, desnonaments els més vulnerables, dins d'un món sense ànima. On para la Generalitat i el serveis socials o els del Ajuntament de Badalona? De què serveix tenir Departaments de Drets Socials? Abans que retornin els que han marxat de Catalunya, potser valdria la pena fer més per els que ja estan ací i estan en situacions d'emergència social. Els humans som poc compassius, castiguem els pobres i vulnerables per sentir-nos millor, però això fa que la nostra societat sigui més mesquina, insolidària i sobretot, menys compassiva. Ningú pot fer res en aquestes situacions límit?
1959 Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico. La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada