Política i societat

  Hi ha noticies com aquesta que demostra que la nostre societat i els seus polítics no fan la feina que li pertany. Morir de fred, sense cap sostre per aixoplugar-se d'aquest fred infernal, dona fe de les condicions que hi viu la gent més pobre i exclosa de la societat. Els Ajuntaments tot el sant dia donant-se autobombo, tirant diners perquè l'aparador de la ciutat sembli El Dorado, i desprès, aquest home - l'article no diu el seu nom-, que mort sola a la nit de reis, perquè no te on viure. De fet viuen millor molts cotxes que tenen pàrquing assegurat. La mesura de la societat no es tenir un PIB molt alt, ni cap acrònim macroeconòmic. La falta de sensibilitat del irresponsables dels Ajuntaments, especial menció de Albiol, Alcalde de Badalona, dona idea del menyspreu que senten per les persones que el sistema exclou i tritura fins la mort. I desprès tothom (o una part) s'exclama del que fa Trump!

 

"Més de 400 assentaments De les gairebé 7.000 persones que viuen al carrer , 4.000 es troben a l'àrea metropolitana i 4.300 pernocten al ras, mentre que la resta de persones identificades viuen en 409 assentaments, siguin a l'aire lliure o en edificis ocupats. Una mica més de la meitat (52%) estan sota el seguiment dels serveis socials municipals. Per edats, les dels extrems de la vida són les que tenen menys presència: els menors representen el 2,6% i les persones de més de 66 anys, el 5%. Per gènere, el sensellarisme femení –encara poc analitzat– suposa el 12% del total, tot i que si es posa la lupa en albergs i hostals o en habitacions de relloguer, hi ha més dones." (Ara.cat, 11/12/25)  

  Hi ha imatges que fan mal, estem molt a prop del nadal, però la maquinaria judicial segueix el seu curs, desnonaments els més vulnerables, dins d'un món sense ànima. On para la Generalitat i el serveis socials o els del Ajuntament de Badalona? De què serveix tenir Departaments de Drets Socials?  Abans que retornin els que han marxat de Catalunya, potser valdria la pena fer més per els que ja estan ací i estan en situacions d'emergència social. Els humans som poc compassius, castiguem els pobres i vulnerables per sentir-nos millor, però això fa que la nostra societat sigui més mesquina, insolidària i sobretot, menys compassiva. Ningú pot fer res en aquestes situacions límit?