Salta al contingut principal

Lluita contra la pobresa: Barcelona un mirall trencat

 




L'Ajuntament de Barcelona, ha desallotjat en terrenys d'Adif a 126 persones, perquè segons ells, estaven molt preocupats per la seva seguretat. Un Ajuntament tant compassiu i proactiu, volia evitar un  risc “molt greu i imminent*”, segons el director del Bombers. El assentament hi guardaven tota mena d'objectes -objectes de ferralla- per vendre'l a. Barraques en un espai que porta dècades sense que ningú hagi fet res de bo. La fotografia inferior, és veu el material que han pogut arreplegar, és el seu patrimoni. Sort que l'Ajuntament no la requisada. Policia urbana i Mossos fent un servei increïble per la comunitat, si hem de creure el que diuen. On aniran tota aquesta gent? L'Ajuntament li agrada el disseny i el urbanisme, grans edificis per donar a Barcelona un aire cosmopolita, però no té cap alternativa per tota aquesta gent. Escampar-los per tota Barcelona. Definitivament, no és pot ser pobre, ni a Barcelona ni a cap lloc del món.

*https://www.ara.cat/societat/barcelona/marxa-desallotjament-nuclis-d-assentaments-pont-treball-digne-barcelona_1_5689204.html

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.