Això diu Antoni Bassas en el seu anàlisi al Ara (4/3/24):
"Ara, com diuen en anglès, si m’enganyes, vergonya per a tu. Si m’enganyes dues vegades, vergonya per a mi. I per a mi vol dir tots els governs que hem tingut. I en això no s’hi veu cap nova etapa." La pregunta immediata és perquè els governs de la Generalitat no han fet més per aturar aquesta desídia governamental? Si el govern de la Generalitat pot influir amb els seus vots a Madrid, perquè no son més autoexigent amb la institució i amb la gent del país? No val queixar-se eternament, cal actuar, però pel que sembla prefereixen la comèdia eterna, què no actuar responsablement davant de la ciutadania què és qui ho paga en menys serveis". Ací convindria dir el que Joan Crexells (1896-1926) explicar a Josep Pla, fent referència a una tara dels catals i la seva peresa mental:
"Un
país dominat per aquest vici es troba en la impossibilitat de tenir una
qualsevol deliberada sòlida personalitat. No pot ser ni revolucionari ni
conservador. S’ha de mantenir fatalment en una indiferent mediocritat,
alternada amb vel·leïtats de redempció gratuïtes, provinents d’un qualsevol
aventurer irresponsable. És a dir, la peresa mental no permet de plantejar les
coses més enllà del sentimentalisme més lacrimogen i tronat. Per a un home com
jo, i suposo que per a un home com vós, que no tenim sensibilitat per a
l’aventura inconscient i manicomial, és realment molt trist haver de viure
permanentment en aquesta alternació de desori enfollit i de policíaca
immobilitat*.”
*Josep Pla, Homenots. Primera sèrie. OC 13, Destino, Barcelona.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada