Política i societat

  Llegint el llibre de Xavier Pla, Un cor furtiu. Vida de Josep Pla *, trobo fins a tres descripcions d'una estampa que era freqüent quan era un nen. Avui, no existeix aquella estampa. El text es diu "El noi e la grua" (1919): "A sobre una muntanyeta que sembla un pit d'adolescent, hem vist un noi que feia volar una grua [un estel]. El fil feia una curva madura u ampla. La grua era immòbil. I la grua semblava l'ànima del nen, projectada sobre el cel, que vigilava el nen i el privava de caure. El nen, de tant en tant, reia, i es veia passar l'escarbat d'or de la rialla a sobre la curva madura del fil. Si nosaltres fóssim inscrits a algun poble que s'assamblés quelcom als grecs, hauríem allegoritzat l'àngel de la guarda en la grua que fa volar el nen. Ara l'àngel de la guarda és el personatge N.N. [Nomen Nescio] de les comèdies del centre catòlic, que sembla un estudiant de capellà fofo que s'hagués posat una perruca de guardarropia ross...

  Calia fer aquesta comèdia dels errors? Junqueras guanya, però ERC queda dividida. Hi han guanyadors i perdedors. Els perdedors son aquells que volia que Junqueras dones un pas al costat. Però Junqueras vol cobrar-se el temps de presó. Ha vençut en una baralla de pati d'escola, no serà un triomf èpic. Un triomfador que te al seu haver els cartells i la caixa B. Volen fer un altre comissió de investigació, perquè els seus propis investigadors no son capaços d'arribar a cap nom i cognom. A aquestes alçades l'únic que deu somriure és el militant de l'Anoia que hores d'ara ningú ha esbrinat el seu nom. I això vol dir moltes coses. Ara ERC podrà què una nova etapa s'obre per un futur radiant a Catalunya, però aquesta retòrica tronada i escolaneta no deixa der ser un enèsima versió d'allò que deia en Pla: "  "Catalunya és un país que sempre sembla tenir una gran quantitat de persones capacitades per a servir. L’experiència em porta a creure, però, que a...

  "Catalunya és un país que sempre sembla tenir una gran quantitat de persones capacitades per a servir. L’experiència em porta a creure, però, que aquesta abundància de persones útils és un pur miratge, ocasionat pel fet que som pocs i sistemàticament malavinguts. Com que hi ha tantes persones que a cada moment pretenen i consideren que val més ser cap d’arengada que cua de lleó, fa l’efecte que el país és un planter de gent d’una importància autèntica*."

  Això diu Antoni Bassas en el seu anàlisi al Ara (4/3/24): " Ara, com diuen en anglès, si m’enganyes, vergonya per a tu. Si m’enganyes dues vegades, vergonya per a mi. I per a mi vol dir tots els governs que hem tingut. I en això no s’hi veu cap nova etapa ." La pregunta immediata és perquè els governs de la Generalitat no han fet més per aturar aquesta desídia governamental? Si el govern de la Generalitat pot influir amb els seus vots a Madrid, perquè no son més autoexigent amb la institució i amb la gent del país? No val queixar-se eternament, cal actuar, però pel que sembla prefereixen la comèdia eterna, què no actuar responsablement davant de la ciutadania què és qui ho paga en menys serveis". Ací convindria dir el que Joan Crexells (1896-1926) explicar a Josep Pla, fent referència a una tara dels catals i la seva peresa mental: "Un país dominat per aquest vici es troba en la impossibilitat de tenir una qualsevol deliberada sòlida personalitat. No pot ser ni re...